11-M

Llegeixo a El Punt que Panini acaba de publicar, amb format de novel·la gràfica, 11-M, sobre els atemptats terroristes esdevinguts l'11 de març de 2004 a Madrid. El còmic, el prologa Pilar Manjón, presidenta de l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme, que en diu que "Un còmic com aquest és una abraçada solidària per al record". Segons la mateixa notícia, el còmic té 104 pàgines i incorpora tres personatges ficticis: un periodista, un policia i un familiar d'una de les víctimes, que condueixen el relat. En el projecte, hi han intervingut diferents guionistes, Antoni Guiral i Pepe Gálvez, i el dibuixant Joan Mundet (tot i que inicialment s'hi havia previst la participació també dels dibuixants Jesús Redondo i Francis González, que no sabem finalment si hi han col·laborat, pel que llegim a les notícies). Tots plegats han intentat elaborar una història tenint en compte la base documental de què es disposa: entre elles, la sentència de l'Audiència Nacional, diversos documentals i entrevistes.

Recordem que anys enrere Edicions De Ponent va publicar l'àlbum 11-M: Once miradas, sobre els mateixos atemptats, en el qual diversos autors donaven el seu propi punt de vista sobre els fets i la repercussió personal, social i política que van tenir.

A més a més Panini ja va publicar al març de 2007 El informe 11-S, adaptat per Sid Jacobson i dibuixat per Ernie Colon, que en versió llibre va ser un best-seller als Estats Units.

Un altre còmic conegut sobre els atemptats de l'11-S és Sense l'ombra de les torres, d'Art Spiegelman, publicat al nostre país en castellà i en català per Norma Editorial. Aquí Spiegelman, més que no pas un relat fidel dels fets, ens ofereix tot un món de sensacions, representatiu, crec, del terror i el desconcert que va patir tan de prop la societat nord-americana.

Esperem a veure el resultat.

(A l'encapçalament, una de les pàgines de la novel·la gràfica editada per Panini.)

Activitats al voltant del còmic i la il·lustració els dos propers caps de setmana

Els amics Pere Saguer i Emma Pumarola, del col·lectiu 4 Rius de Tinta, m'assabenten de tot un seguit d'activitats que es faran a Barcelona des d'aquest proper cap de setmana fins al cap de setmana en què tindrà lloc el Saló del Còmic. Us en faig una ressenya.

Aquest cap de setmana vinent se celebra l'Ilu·Station, el primer festival a Barcelona dedicat només a la il·lustració. Per a més informació, cliqueu aquí.

El cap de setmana del Saló, hi haurà una exposició a la galeria Vallery del col·lectiu +41.

A la Filmoteca de Catalunya, del 25 de maig al 7 de juny fan un cicle especial sobre pel·lícules relacionades amb el còmic que oferirà, entre altres, Batman Begins, Pool Sharks, 300, Persépolis, The Killers, Astèrix i els víkings, que el 2009 compleix 50 anys, Ghost World, Tintín i jo, Sin City, The pink panter, Iron Man, Flash Gordon i Mortadelo y Filemón. Per als fans de les firmes, Mike Mingola (el creador de Hellboy) serà a la Filmoteca el dijous 28 de maig. Les pel·lícules seran en versió original subtitulada en espanyol i l'entrada costarà 2,70 €.

El mateix cap de setmana del Saló, a l'Hotel Catalònia Rambles (i en general a tot Barcelona) hi haurà el festival de videoart LOOP. A vegades hi ha animació o una combinació de videoart i animació. Per a més informació, cliqueu aquí.

Finalment, dins el marc de l'XI Edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona 2009, el 27 de maig Antoni Guiral farà una conferència al carrer Avinyó, 52, titulada: Còmics de i sobre jueus: obres i autors. Podeu xafardejar aquí. També s'hi faran projeccions gratuïtes de pel·lícules, del 30 de maig al 7 de juny, entre elles la interessantíssima Waltz with Bashir.

Moltes gràcies a tots dos per la informació!

(A l'encapçalament, imatge de la pel·lícula Waltz with Bashir, que es projectarà dins l'XI Edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona 2009.)

Tu què faries?

Editorial Mediterrània, coneguda sobretot entre els petits lectors per les seves Petites històries, il·lustrades per Pilarín Bayés, té una col·lecció de còmic educatiu en català, adreçada al públic juvenil, anomenada Tu què faries. Fins al moment ha editat 14 títols, l'últim dels quals es diu La capsa de records, amb guió i il·lustracions de Meritxell Margarit, publicat aquest any.

Generalment els guions de les històries els fa Meritxell Margarit, sola o en col·laboració amb Francesca Vilarrasa. La part gràfica -d'un nivell molt digne, la veritat- ha anat a càrrec de Luis Manuel Rodríguez, Ramon Galup, David Navarrot (autor del còmic amb què encapçalem l'article), Roger Tallada i Ala de Mosca.

Els temes que s'hi tracten tenen a veure amb el món dels joves i la seva problemàtica: racisme, addiccions, etcètera. L'objectiu és moralitzant. Al final de cada història hi ha un seguit d'exercicis que inciten a la reflexió sobre el problema tractat.

He tingut l'oportunitat de llegir-me dos dels catorze títols: La veu dels Kats i Què t'hi jugues?, editats amb la col·laboració de l'Administració. Per tant, desconec si tots els títols publicats segueixen el mateix tarannà. El que m'ha inquietat més és que les històries que s'hi expliquen són massa blanques i, per tant, segons el meu parer, poc creïbles. Jo em pregunto: cal acabar sempre bé aquest tipus d'històries? Cal que hi hagi finalment en totes elles una mà benefactora que tregui fàcilment del mal camí el be esgarriat? No seria més efectiu, de cara al diàleg o el debat, deixar-ho tot plegat amb un final més obert o volgudament inconclús?

Coraline

Coraline originàriament era un relat de Neil Gaiman que P. Craig Russell ha adaptat com a novel·la gràfica. El febrer d'aquest any va aparèixer a les nostres llibreries en català. El llibre va aconseguir ser un best-seller al seu moment. Aquest any amb una mica de sort en podrem veure la pel·lícula. Esperem que el còmic tingui, si més no, la mateixa repercussió, perquè és sensacional. Adreçat a un públic infantil-juvenil, ens explica les troballes que fa una nena a la casa on s'acaba de mudar. Amb uns pares molt ocupats, en la seva solitud, Coraline explora per no avorrir-se... fins que obre la porta equivocada.

Aquest personatge és una mena d'Alícia que s'endinsa en el costat fosc. El dibuix, el tractament del color, la planificació de la història... són excel·lents. La història, a més a més, té una doble lectura. Perquè de la mateixa manera que Coraline supleix la manca d'atenció dels pares acomodant-se feliçment a l'atenció d'uns estranys, si més no al principi, què no faran aquells nens en la mateixa situació en el món real?

Bé, no us el podeu perdre!