Un dels pitjors canals de televisió infantils i juvenils ara mateix és Disney Channel i curiosament és un dels més vistos pels nostres fills. El producte estàndard que ofereix compleix totes les expectatives d'un públic fàcilment enlluernable: adolescents especials -o canten o són mags o viuen en un iat envoltats de tota mena de fastuositat- que, tot i ser especials, tenen els mateixos problemes que els adolescents corrents, i ensopeguen però sempre se'n surten! Hannah Montana, Jonas Brothers o els mags de Waverly Place han passat a ser els ídols d'aquests nens amb tanta pressa per créixer. El que ofèn, però, no és el tipus de producte, sinó la manca d'enginy i d'intel·ligència d'uns guions fàcils i recurrents, que exploten fins a l'esgotament uns trucs d'allò més rovellats, senzillament perquè als guionistes no els cal trencar-se el cap, perquè l'èxit, propiciat més que res per una campanya de màrqueting difícilment defugible, ja és segur.
Enmig d'aquest panorama desolador, a Disney Channel sobresurt, però, una sèrie de dibuixos animats divertidíssima, que protagonitzen dos germanastres amb el cervell d'un geni, capaços de crear els artefactes més sofisticats per defugir l'avorriment en què es veuen immersos durant les vacances estiuenques: Phineas i Ferb. Phineas és l'extrovertit i Ferb, el silenciós (si arriba a parlar durant l'episodi, amb prou feines dirà una frase o dues). Candance, la germana gran, se les veurà i desitjarà per trastocar les seves epopeies creatives, entestada a caçar-los in fraganti perquè la mare els renyi. I mentrestant Perry l'ornitorinc, la seva mascota, que en realitat és un agent secret, lluitarà contra la bogeria del doctor Doofenshmirtz, obsedit a destruir el món i que generalment el que acaba destruint són les creacions dels germans abans que Candance pugui mostrar-les a la seva mare. Els episodis, a més a més, són complementats per uns números musicals que emulen sovint diferents exponents del cinema musical d'ahir i d'avui. Dins l'acció acostuma a haver-hi almenys una persecució trepidant i el desenllaç, tot i predictible, té un punt d'humor genial.
La sèrie es va estrenar al 2008 als Estats Units. Els creadors, Dan Povenmire i Jeff Swampy Marsh, han rebut diferents premis i nominacions des que es va estrenar, entre ells un premi Emmy l'any 2008 per la cançó I Ain't Got No Rhythm (Jo no tinc ritme). Ara mateix hi ha un joc per a Nintendo amb el mateix nom de la sèrie i es preveu que pròximament n'aparegui un altre per a Wii.
Aquí hi trobareu un dels temes musicals més famosos.