Frato, imprescindible

Aquest acudit té gairebé vint anys. Ha perdut vigència? Que potser el sexe no ens predetermina encara cap a camins especialment traçats fins i tot abans no haguem nascut? Pot semblar una exageració, però qui gosaria afirmar que això ja no passa?

I aquest altre? En quantes llars no veiem reproduït aquest estereotip encara?

Francesco Tonucci, Frato, ha esdevingut un referent en l'àmbit de l'educació des que fa quaranta anys va començar a publicar les seves tires, sempre punyents, incisives i compromeses amb la infància. Educador i dibuixant satíric, no s'ha estat mai de criticar la rigidesa de determinats estereotips, tant en el si de les llars com en el si del sistema educatiu, i d'obrir-nos els ulls cap a pràctiques molt consolidades que l'únic que aconsegueixen és limitar el món dels nens, de tallar-los les ales per créixer i madurar sense deixar de ser-ho.

40 anys amb ulls d'infant és un homenatge a aquesta trajectòria. Editat el 2007, és un recull imprescindible que incideix en les diferents etapes de la vida d'un nen: des del si matern fins a l'escola. Alhora incideix en el difícil ofici del mestre (de fet hi ha una secció amb aquest nom).

Feliç dia del pare!

Del 20 de març al 17 d'abril, exposició del col·lectiu 4 Rius de Tinta a Celrà

Amb el nom Antologia fantàstica i no tant, el col·lectiu 4 Rius de Tinta, del qual formo part, inaugurem exposició a La Fàbrica, de Celrà, del 20 de març al 17 d'abril.

La mostra recull un seguit d'il·lustracions relacionades amb el món de la fantasia, la majoria, i la ficció política, escadusserament. D'aquí el títol!

Els membres del col·lectiu que hi participem som Jose Arnau, Tònia Bauçà, Quim Bou, Mercè Fortià, Meri Gil, Ivan Hernández, Emma Pumarola, Dani Saus i Pere Saguer.

Llista de nominats del 28è Saló del Còmic de Barcelona

Ja ha sortit la llista de nominats del 28è Saló del Còmic de Barcelona. Aquí la teniu:

• Millor obra estrangera publicada a l'Estat espanyol el 2009: All Star: Superman, de Grant Morrison i Frank Quitely (Planeta DeAgostini); El gusto del cloro, de Bastien Vivès (Diábolo Ediciones); Génesis, de Robert Crumb (Ediciones La Cúpula); Pinocchio, de Winshluss (Ediciones La Cúpula), i The Acme Novelty Library, de Chris Ware (Reservoir Books).

• Premi Josep Toutain a l'autor revelació de 2009: Íñigo Aguirre, Álvaro Ortiz, Tomeu Pinya, Max Vento i Alfonso Zapico.

• Millor obra de 2009: El arte de volar, d'Antonio Altarriba i Kim (Edicions de Ponent); El vecino 3, de Santiago García i Pepo Pérez (Astiberri Ediciones); Endurance, de Luis Bustos (Planeta DeAgostini); Ken Games 1: Pierre, de José Manuel Robledo i Marcial Toledano (Diábolo Ediciones), i Las calles de arena, de Paco Roca (Astiberri Ediciones).

• Millor guió de 2009: El arte de volar, d'Antonio Altarriba (Edicions de Ponent); El vecino 3, de Santiago García (Astiberri Ediciones); Ken Games 1: Pierre, de José Manuel Robledo (Diábolo Ediciones); Las calles de arena, de Paco Roca (Astiberri Ediciones), i Silvio José, emperador, de Paco Alcázar (Ediciones El Jueves).

• Millor dibuix de 2009: El arte de volar, de Kim (Edicions de Ponent); El juego de la luna, de José Luis Munuera (Astiberri Ediciones); Ken Games 1: Pierre, de Marcial Toledano (Diábolo Ediciones); La isla sin sonrisa, d'Enrique Fernández (Ediciones Glénat), i Las calles de arena, de Paco Roca (Astiberri Ediciones).

• Millor revista de 2009: Cthulhu, ¡Dibus!, Dolmen,  Dos Veces Breve i Le Potage.

• Millor fanzine de 2009: Adobo, Andergraün, Carne Líquida, El Dios Mofeta i Gato Negro.

• Premi a la divulgació de la historieta 2009: Manuel Barrero, Borja Crespo, Pepo Pérez, http://www.entrecomics.com/ i Yexus.

• Premi a la llibreria especialitzada 2009: Espacio Sins Entido, Joker, Madrid Comics, Norma Comics Lleida i Universal.

Enhorabona als nominats!

Arrugas, de Paco Roca, farà el salt al cinema

Llegeixo que Arrugas, el premiat còmic de Paco Roca, es podrà veure adaptat al cinema l'any vinent. Amb la participació de Canal 9 i Televisió Espanyola i producció executiva de Cromosoma i Perro Verde Films, la pel·lícula tindrà una durada de 80 minuts i comptarà amb la veu estel·lar de José Sacristán com a protagonista.

La notícia ja va sortir a la premsa fa un any i en fa mig que es va parlar del pressupost, es van donar a conèixer la fitxa artística i tècnica del film i les ajudes públiques amb què comptaria per portar a terme aquest projecte.

Un altre còmic del qual s'ha parlat en aquest mateix sentit és Trazo de tiza, de Miquelanxo Prado. Potser dels que li he llegit a Prado és el que millor es pot adaptar al cinema. La realització, en aquest cas, anirà a càrrec dels germans David i Álex Pastor, responsables d'Infectados, un llargmetratge de sèrie B amb el qual van sorprendre el públic d'un i altre costat de l'Atlàntic. També és previst que es faci al llarg d'aquest any.

Frank Cappa integral, una edició esperadíssima

Entre les edicions integrals, una de les esperadíssimes per mi és aquest Frank Cappa integral, de Manfred Sommer, que edita Glénat aquest mes de març. Aquest és el text de presentació de la novetat: "Frank Cappa és un dels millors còmics d'autor que va donar la historieta espanyola adulta. Tota una obra mestra creada els anys vuitanta que troba, finalment, una edició a l'altura del mite. Amb mà sàvia i experimentada, Manfred Sommer mou el fotògraf de guerra Frank Cappa pels conflictes bèl·lics del segle XX. Cappa és al Vietnam, és a Nicaragua fotografiant la revolució sandinista i és a l'Àfrica, veient com es dessagna un continent. És un espectador imparcial, però no impertèrrit. Igualment com el seu autor, sap tan bé que la violència és part de l'home, com que ningú no pot estar al marge de la tragèdia humana."

Què tenen les històries de Frank Cappa que encara ens atreuen? Particularment, una concepció que encara aguanta. És cert que l'estètica del dibuix ha passat un xic de moda. D'altra banda, algú el va veure al seu moment com una versió actualitzada de Corto Maltés. Les històries d'aquest personatge, però, malgrat el pas del temps, flueixen d'una manera fresca i directa, perquè ens parlen de la guerra, de la corrupció, de la grandesa i de la misèria humana, sense caure en tòpics, amb totes les ambigüitats possibles, amb tots els matisos existents. Perquè no hi ha res completament blanc o completament negre. Per mi Manfred Sommer és una mena de Graham Greene de la historieta. Coincideix amb l'escriptor en aquesta atracció que senten tant l'un com l'altre per l'esdevenidor de les antigues colònies i per les implicacions que tota actuació política té en les qüestions més humanes...

Aquesta edició, a més a més, compta amb l'al·licient que inclourà una historieta inèdita, "El país amarillo".

Esperem que aquest integral rescati Frank Cappa -i Manfred Sommer- d'un oblit que seria del tot immerescut.

Miguel, 15 años en la calle, novetat de Glénat per aquest mes de març

Llegeixo a diferents blocs una notícia que em plau d'allò més i és que aquest mes de març Glénat publica l'àlbum de Miquel Fuster Miguel, 15 años en la calle. De Miquel Fuster, un dibuixant professional dels anys setanta que va acabar en la indigència, ja n'havia parlat un altre cop en aquest bloc, més que res per explicar com m'havia impressionat la seva història. Aquí trobareu una ressenya completíssima de tot plegat i aquí una entrevista que li va fer El Periódico aquest gener passat amb motiu de l'anunci de la publicació del còmic.

Nevades generalitzades... sí!

Qui ens havia de dir que tindríem un març nevat! Per commemorar-ho, una mica de neu al bloc tampoc no hi farà mal!

Acostar-se a Ramon Llull a través del còmic

El 18 de febrer passat a la Universitat Politècnica de Catalunya es va iniciar un cicle de conferències a partir de lectures de còmics relacionades amb la tecnologia. La lectura triada per a aquesta primera sessió va ser el còmic d'Eduard Torrents Ramon Llull: La controvèrsia jueva, publicat per Glénat en català. A la conferència van participar Jordi Ojeda (professor de la UPC i organitzador del cicle), el mateix Eduard Torrents i Àlex Martínez (professor de filologia catalana a la Universitat de Girona).

Tal com va explicar el seu autor durant la conferència, el còmic aborda la joventut d'aquest personatge a partir d'un guió que segueix l'estructura de la novel·la negra i que intenta acostar-nos a Ramon Llull per apreciar-ne l'extraordinària complexitat del personatge i la multidisciplinarietat del seu coneixement.  Ramon Llull: La controvèrsia jueva és el primer volum d'una sèrie en principi de tres sobre aquest personatge.

Eduard Torrents, enginyer que ha abandonat aquesta professió per dedicar-se al còmic, va parlar, entre altres coses, de l'ús que fa de la perspectiva per crear emocions i de la complexitat d'aquest treball a l'hora de documentar-se per recrear els edificis de l'època, per exemple a partir de plànols en alguns casos si se'n conserven, o quan no és així per semblança amb altres edificis dels quals sí es conserven vestigis.

De Ramon Llull, en va parlar extensament Àlex Martínez, que el va qualificar de precursor del llenguatge informàtic. Un aspecte molt interessant que va sortir va ser el de la invisibilitat de Llull com a referent en la cultura actual a diferència del que passa amb altres erudits com Pascal, Leonardo da Vinci, etcètera.

Jordi Ojeda, per la seva banda, va remarcar la viabilitat del còmic com a eina pedagògica i de difusió històrica i cultural i va anunciar les dues conferències següents: una sobre terrorisme i tecnologia a partir de la novel·la gràfica 11-M i l'altra amb Azpiri com a ponent per parlar del videojoc Spectrum i de com s'aplica la tecnologia a la imatge per transmetre sensació de realitat.

Si voleu escoltar la conferència, molt interessant, aquí hi teniu l'enllaç. 

Alt nivell dels curts d'animació a Celrà, al 6è Festival de Curtmetratges

Aquest cap de setmana té lloc a Celrà (el Gironès) el 6è Festival de Curtmetratges, amb una selecció de curts d'altíssima qualitat, entre els quals cal destacar els d'animació. Us en dono la informació, amb enllaços diversos, perquè aneu fent boca.

Dissabte 6 de març, a partir d'un quart de sis de la tarda, es projectarà, entre altres, La fuga de Aigoor, de Miguel Sáez Plaza; Náufrago, de José M. Cuesta, Juan Manuel Monesterio i Carlos Belda, i Carne de mi carne, de Patricia Gil Martín. El mateix dissabte, a partir d'un quart de vuit, In scale, de Marina Moshkova, i Daniel's journey, de Luis Zamora Pueyo.

   

Diumenge 7 de març, a partir d'un quart de sis de la tarda, projectaran A moving business, de Falk Schuster; Cabaret Kadne, de Marc Riba i Anna Solanas, i El vespre, de Joan Martín Giménez. El mateix diumenge, a partir d'un quart de vuit del vespre, es podrà veure  La niña que tenía una sola oreja, d'Álvaro León (al bloc de la pel·lícula hi trobareu més informació), i Homeland, de Juan de Dios Marfil Atienza.

El lliurament de premis serà diumenge mateix, a les nou del vespre, després del qual es projectaran de nou els curts premiats.

(La imatge que encapçala aquest article pertany al curt La niña que tenía una sola oreja.)

Presentació del 28è Saló del Còmic de Barcelona

Dijous passat es va presentar la 28a edició del Saló del Còmic de Barcelona, que tindrà lloc del 6 al 9 de maig a la Fira de Barcelona. Enguany el cartell és obra d'Ana Miralles, premiada l'any passat amb el Gran Premi del Saló, amb la qual cosa esdevenia la primera dibuixant que rebia aquest premi en el certamen. Durant la presentació, els organitzadors del certamen van confirmar la presència ja anunciada dies enrere de Jacques Tardi, Gilbert Shelton, Jeff Smith, Tanino Liberatore o Lewis Trondheim, entre altres, i d'autors molts populars entre els lectors de còmics de superherois com ara Ethan Van Sciver.

A la web de Ficomic podreu veure una breu ressenya biogràfica de l'autora del magnífic cartell.

Aquí hi trobareu una entrevista amb motiu de la publicació a Norma Editorial de l'artbook Desvelando a Djinn, sèrie creada per Dufaux i Ana Miralles.