dissabte, 21 de novembre del 2009

Disney Channel o què veuen els nostres fills



Un dels pitjors canals de televisió infantils i juvenils ara mateix és Disney Channel i curiosament és un dels més vistos pels nostres fills. El producte estàndard que ofereix compleix totes les expectatives d'un públic fàcilment enlluernable:  adolescents especials -o canten o són mags o viuen en un iat envoltats de tota mena de fastuositat- que, tot i ser especials, tenen els mateixos problemes que els adolescents corrents, i ensopeguen però sempre se'n surten! Hannah Montana, Jonas Brothers o els mags de Waverly Place han passat a ser els ídols d'aquests nens amb tanta pressa per créixer. El que ofèn, però, no és el tipus de producte, sinó la manca d'enginy i d'intel·ligència d'uns guions fàcils i recurrents, que exploten fins a l'esgotament uns trucs d'allò més rovellats, senzillament perquè als guionistes no els cal trencar-se el cap, perquè l'èxit, propiciat més que res per una campanya de màrqueting difícilment defugible, ja és segur.

Enmig d'aquest panorama desolador, a Disney Channel sobresurt, però, una sèrie de dibuixos animats divertidíssima, que protagonitzen dos germanastres amb el cervell d'un geni, capaços de crear els artefactes més sofisticats per defugir l'avorriment en què es veuen immersos durant les vacances estiuenques: Phineas i Ferb. Phineas és l'extrovertit i Ferb, el silenciós (si arriba a parlar durant l'episodi, amb prou feines dirà una frase o dues). Candance, la germana gran, se les veurà i desitjarà per trastocar les seves epopeies creatives, entestada a caçar-los in fraganti perquè la mare els renyi. I mentrestant Perry l'ornitorinc, la seva mascota, que en realitat és un agent secret, lluitarà contra la bogeria del doctor Doofenshmirtz, obsedit a destruir el món i que generalment el que acaba destruint són les creacions dels germans abans que Candance pugui mostrar-les a la seva mare. Els episodis, a més a més, són complementats per uns números musicals que emulen sovint diferents exponents del cinema musical d'ahir i d'avui. Dins l'acció acostuma a haver-hi almenys una persecució trepidant i el desenllaç, tot i predictible, té un punt d'humor genial.

La sèrie es va estrenar al 2008 als Estats Units. Els creadors, Dan Povenmire i Jeff Swampy Marsh, han rebut diferents premis i nominacions des que es va estrenar, entre ells un premi Emmy l'any 2008 per la cançó I Ain't Got No Rhythm (Jo no tinc ritme). Ara mateix hi ha un joc per a Nintendo amb el mateix nom de la sèrie i es preveu que pròximament n'aparegui un altre per a Wii.

Aquí hi trobareu un dels temes musicals més famosos.

2 comentaris:

  1. Ja ho pots ben dir aixó dels programes infantils. Precisament aquest cap de setmana que l’Albert estava un pel malalt he estat mirant molt la tele al matí i m’he quedat esgarrifada amb la merda de series que fan pels nens i adolescents. L’únic que he vist de les series que dius es un tros de La Hannah Montana. Es espantós. No se si has vist una sèrie que és per mi el súmmum dels guions estúpids: H2O. Se suposa que va d’unes nenes que només pensen en roba i nois que son sirenes i que tenen poders. Es que ja no hi ha ni la “moraleja” que hi suposadament amagada en les series que mirava quan era petita. Es que ara ja son simplement tontes per que en realitat l’únic objectiu que tenen és el de vendre sigui la nina, el joc, la peli, el disc... o tot alhora. Són com anuncis televisius de 30 min.

    Aquesta sèrie que dius de les nenes no l’he vist mai, a veure quan ens passem definitivament a la TDT. A mi el que em fa gràcia i que he descobert fa poc és en Bob Esponja. Aquestes series és el que et fan adonar que quan hi ha ganes i voluntat de fer coses bones, es poden fer.

    ResponElimina
  2. 'H2O' no l'he vista, però me n'han parlat. 'Bob Esponja' no ho miro. Dius que t'agrada? Li donaré una oportunitat. Trobo els dibuixos horrorosos... Què vols fer-hi! Per cert, al cine vaig haver d'anar a veure 'High School Music 3' amb la meva filla i vaig flipar! Em pensava que, pel sol fet de fer-la al cine, s'hi mirarien més... però res! Desastrosa! És indecent que amb la quantitat de peles que maneguen aquests de la Disney no tinguin vergonya a l'hora d'oferir aquesta mena de productes.

    ResponElimina