El català d'en Vegeta, fes-lo córrer

Al Facebook han sorgit un parell de grups que, sota el lema "El català d'en Vegeta, passa'l" o "Les frases d'en Vegeta", ja han aplegat quatre mil seguidors un i més de dos-cents l'altre. La intenció és promoure aquest personatge com a model lingüístic i reconèixer el paper que ha tingut en la normalització del català al nostre país. Fixeu-vos, si no, amb el que en diu el primer:

"Per tots aquells que considerem que un capítol de Bola de drac en català era més eficient per normalitzar la llengua que qualsevol política del Govern. Perquè en Vegeta ens ha demostrat que en català també es pot insultar d'allò més bé! Deixeu de dir "Gilipoyas" o "Cabrón" i passeu-vos als "Brètols" o "Fantasmot"! Si en Vegeta ho pot, tots podem!"

Al costat de "brètols" o "fantasmots", expressions memorables com "soldat de llauna", "ximple", "mitja merda", "cap de suro" o "patata" són recordades entre rialles. D'altres d'usuals són amenaces del tipus: "Et liquidaré, desgraciat!", "Us esclafaré", "T'estomacaré, bavau llefiscós!", "No subestimis mai el superguerrer", "No ho heu sabut calcular, soldats de llauna!", "Te'n trauré a cops de peu", "Tant de bo rebentessis", "Aquest cop et fumeré", "Vosaltres aneu a casa i preneu-vos un got de llet ben calentona. No cal que vingueu amb mi!", "Us faré miques... Qui serà el primer? Tu, mocós? O tu, noieta?", "Ja veureu quan us atrapi, no passareu mandra!", "Només sou uns robots d'estar per casa", "Ja podries haver sortit més ben plantat", "Et veig una mica rebregat"...

A més a més, al youtube es poden veure recopilacions d'escenes amb algunes d'aquestes expressions.

Us deixo unes quantes dreceres perquè ho disfruteu com jo:

http://www.facebook.com/group.php?gid=332476769408

http://www.facebook.com/pages/Les-frases-den-Vegeta/214015409360

http://www.youtube.com/watch?v=JJtjoel7DNM

  

Del 4 al 7 de febrer, Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà

Mentre anem fent boca amb la programació ja anunciada de l'Animac 2010 (14a Mostra Internacional de Cinema d'Animació a Catalunya), que tindrà lloc a Lleida del 22 al 28 de febrer, del de moment dijous passat es va inaugurar a Cassà de la Selva (Gironès) la Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà (MACCA) 2010, que enguany ha convidat el director Albert Serra (a la fotografia), director d'Honor de cavalleria i premi Gaudí 2009 a la millor pel·lícula per El cant dels ocells, perquè presenti els seus films menys coneguts. Avui dissabte al matí, de 9 a 11, ha començat el Correcurts al Centre Recreatiu i, durant tot el dia, hi haurà 4 hores del millor cinema d'animació infantil: al matí, a la Sala Galà, pel·lícules de Segundo de Chomón amb diferents contacontes , i a la tarda, a partir de 2/4 de 5, al Cinema Puig d'Arques, l'estudi d'animació català Cromosoma presentarà els seus personatges (les 3 Bessones, en Tom, la Pimpa, La Bruixa Avorrida). A més a més es mostrarà una selecció de pel·lícules del festival Ale Kino de Poznan, Polònia. Diumenge, la Cibermacca presentarà noves propostes, com el taller d'animació stop motion amb persones, i hi haurà el lliurament del 4t Premi Domènec Torrent i Gelmà als Amics del Cine de la Vall de Ribes. Una altra novetat destacada d'aquest festival serà la projecció de curtmetratges als bars de Cassà durant tot el cap de setmana, dins el programa Dels bars venim, als bars tornem.

El programa, complet, el trobareu aquí.

Al diari El Punt trobareu una crònica de l'acte d'inauguració d'ahir.

La mostra, l'organitza el Cine Club 8 i 1/2 de Cassà.

Quarta temporada de Pardillos i sisena i última de Lost

I què em dieu de l'habilitat d'Aza (Carlos Azaustre) per col·locar el seu producte: Pardillos? Ja va per la quarta temporada en línia i en edició en paper. Els tres volums anteriors van per la cinquena edició el primer, per la segona edició el segon i a punt d'esgotar-se la primera edició el tercer. Tots autoeditats. A més a més, aquest 2009 passat va aconseguir el premi Expocomic al millor còmic en línia i el premi Blogging al millor bloc còmic en línia. També té els premis Listo de Oro i Spooky a la millor paròdia.  El nombre de seguidors en línia va augmentant. L'autor es pot donar el gust de fer i vendre pòsters, xapes, postals i samarretes amb els seus personatges... En fi. Si a més a més resulta que té talent, aquesta publicitat descomunal no li hauria de servir per entrar a l'aspre món editorial amb alguna garantia?

De moment, Aza va fent. I, mentrestant, la darrera temporada de la sèrie de televisió, que ha marcat un abans i un després sense cap dubte, acaba d'inaugurar-se. Com quedarem els seguidors un cop s'acabi? Flash forward va intentar en va ser-ne el recanvi. Dic en va perquè ja des dels primers capítols es va veure que la inspiració dels guionistes era més aviat migrada. Trigarem a veure res que s'hi assembli remotament? Quin desconsol!

Promoure's amb intel·ligència

Hi ha maneres i maneres de fer-se promoció i Meri Gil n'ha trobat una que crida d'allò més l'atenció. Des del seu bloc convida tothom qui vulgui aconseguir gratis el seu llibre Cómo llegué a odiar a mis compañeros de piso a imprimir un cartell que en fa publicitat, penjar-lo en un lloc legal, fer-s'hi una foto i enviar-l'hi. Té tot aquest febrer per fer-ho. El resultat, espero que ens l'expliqui aviat! D'entre els participants, se n'escolliran tres: la foto més divertida, la més treballada i la més ridícula, que tindran llibre segur. I pel que fa a la resta només dues podran beneficiar-se del que decideixi l'atzar o, més ben dit, la boqueta innocent de l'Ebichu.

Animeu-vos-hi, que la cosa té conya!

Orn 4 ja es troba a les llibreries

Una bona notícia per als seguidors d'aquesta saga de Quim Bou és que el volum número 4 ja es troba a les llibreries. En la batalla ens presenta un Orn  impel·lit a fer un exèrcit d'una colla de pagesos que fugen del seu poble, saquejat per uns invasors. L'estela del passat farà que l'Orn prengui partit en una causa que, en principi, no és la seva. En la batalla, l'Orn excel·lirà pels seus dots d'estratega i de soldat. Després, el fàstic per la sang vessada, la pena pels qui hi han deixat la vida, entelarà qualsevol victòria.

Les panoràmiques amb els exèrcits formats, a punt per al combat, alternades amb els moments inicials de la batalla, més propers als nostres ulls, el desencadenant de la lluita en plena efervescència i, finalment, el continuum de vinyetes on l'avanç progressiu de la sang tacant els cossos, brollant de les ferides, ho embruta tot, amb mesura, afegeixen nous al·licients visuals a aquells que disfrutem amb la manera de fer precisa i elegant d'aquest dibuixant.

El futur Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya

Llegeixo a La Càrcel de Papel que s'acaba de presentar el Pla director del Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya.

Ja havíem pogut llegir anteriorment les informacions relatives a la ubicació del Museu -a Badalona, a l’edifici de la Companyia Auxiliar de Comerç i la Indústria (CACI), que es troba a la façana marítima, al costat del nou port esportiu i pesquer- i que la seva missió era preservar, difondre i investigar, en principi, el llegat d'autors catalans de la il·lustració i el còmic des del segle XIX fins a l'actualitat. (Alguns ja van arrufar el nas.)

Juntament amb la candidatura de Badalona, se'n van presentar tres més per acollir aquest centre, les dels municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sitges. Finalment, però, la més ben valorada va ser la de Badalona, que projectava acollir el Museu en un edifici de l'arquitecte Jaume Botey, construït el 1899 per allotjar una fàbrica de colls de camisa de cotó.

L'edifici té una superfície útil de 4.103,35 metres quadrats en sis plantes, en les quals el Pla acabat de presentar té previst aplegar-hi "obra gràfica d’autoria catalana, obres publicades per editorials catalanes i l’obra d’autors d’arreu del món que destaquin per la seva qualitat i reconeixement internacional". Segons el mateix Pla, "Hi haurà una exposició permanent, centrada en l’evolució d’aquestes manifestacions artístiques, i tres espais d’exposicions temporals que mostraran aspectes concrets de la col·lecció". A més a més, el Museu serà "un fòrum d’intercanvi entre els creadors del món del còmic i la il·lustració" i estimularà "la creativitat dels visitants, animant-los a descobrir i experimentar". D'altra banda, "fomentarà el desenvolupament de les noves tecnologies aplicades al còmic i la il·lustració". El Museu, doncs, "vol esdevenir un espai de referència internacional" en aquest sector.

Segons es diu al mateix Pla, s'ha procurat que el projecte neixi "amb el consens i des de la concertació amb el sector” i "no es concep només com un museu, sinó també com un centre cultural, de dinamització i difusió del món i del sector del còmic i la il·lustració”.

Per tant, tots els prejudicis que el sector podia tenir cap aquest projecte han desaparegut. Alguns temien que el centre es convertís en un reducte artístic de caràcter local i que no preveiés la realització d'altres activitats que no fossin la merament expositiva. Arran de la presentació d'aquest Pla, molts d'ells ja han començat a respirar. Evidentment s'incidirà en la preservació, difusió i investigació del llegat dels il·lustradors catalans, patrimoni del país, però també s'acollirà obra d’autors de l'Estat i internacionals; obra editada a Catalunya i a l'Estat espanyol; obra editada a l'estranger i traduïda al català i/o al castellà; col·leccions de publicacions: revistes satíriques, revistes d’historietes; àlbums, publicacions periòdiques, premsa, enciclopèdies, catàlegs, etc., i obra original i publicacions que es considerin fonamentals per a la història del còmic i la il·lustració.

Una Comissió de Treball amb la participació de persones del sector o properes a ell ha estat l'encarregada de redactar el Pla. La formen les persones següents: Antoni Guiral, Carles Santamaria i Josep M. Berenguer, FICOMIC (Fira del còmic); Horacio Altuna i Gemma Cortabitarte, Associació Professional d’II·lustradors

de Catalunya; Marta Vaquer, Meeting Concert; Joan Navarro, col·leccionista; Albert Rossich, catedràtic de la Universitat de Girona; Montserrat Trias, ACIC. Associació Catalana per a la Integració del Cec, i David Escrig, Associació Amics del Còmic del Prat.

És previst que el Museu pugui entrar en funcionament durant l’any 2012.

Tot plegat són molt bones notícies per als professionals i els aficionats al còmic.

Vacances forçades

Després d'unes vacances forçades de més d'un mes torno a la càrrega per informar-vos de tot allò que m'arribi relacionat amb el món del còmic. De moment, però, deixeu-me que em refaci de les festes recomanant-vos un autor per mi dels més complets que hi ha en aquests moments: Vittorio Giardino. Potser la sèrie de Vacaciones fatales no és el més reeixit que ha fet, però sí que ho són els àlbums Rapsodia húngara o La puerta de oriente, protagonitzats per l'entranyable Max Fridman, Sam Pezzo o la trilogia Jonas Fink, entre altres.

Aquí trobareu una ressenya més acurada de la seva interessantíssima trajectòria.

Que vagi de gust.

Allà on viuen els monstres: llibre o pel·lícula?

Avui s'estrena a les cartelleres, en català i en castellà, la pel·lícula Allà on viuen els monstres, de Spike Jonze, adaptació del conte del mateix nom de Maurice Sendak, publicat el 1963. Diversos diaris en parlen. A El Periódico, per exemple, Desirée de Fez explica l'aportació que fa la pel·lícula a aquesta història, que d'altra banda és un clàssic de la literatura infantil americana, i ens diu que el director "ha heretat l’argument del llibre i ha respectat el disseny dels seus monstres, als quals ha donat un plus de realisme. Però, aconsellat pel mateix Sendak, ha fet seu el conte. En una pel·lícula impossible de comparar amb altres títols per a tots els públics (l’adjectiu infantil no li fa justícia), Jonze crea un món fantàstic però estranyament real, dóna emocions complexes als personatges de la història –tant a Max (l’actor Max Records) com als monstres– i firma una poderosa reflexió sobre les primeres excursions en la infància al difícil món dels adults".

El bon fer del director ja és per si sol una garantia. D'ell recordo l'estranya però estimulant Cómo ser John Malkovich (1999) i l'encara més estranya Adaptation (2002). La primera, protagonitzada per John Cusack, comptava també amb la intervenció del mateix Malkovich. La segona proporcionava a Meryl Streep un paper per al seu lluïment personal que la feia difícilment oblidable.

Pel que fa a l'autor del llibre, Maurice Sendak, escriptor i il·lustrador, és considerat un renovador de la literatura infantil, per les aportacions que hi ha fet, entre altres coses, des del punt de vista il·lustratiu. Ha rebut molts premis: entre altres, dues medalles Caldecott (1964 i 1974), el Premi Hans Christian Andersen (1970) i el premi Memorial Astrid Lindgren (2003).

Una altra adaptació que caurà aviat als cinemes és l'Alícia de Tim Burton. Als vestíbuls de les sales de cinema ja s'hi comencen a trobar els panells publicitaris i evidentment, pel poc que n'hem vist però que ha estat suficient, el film tindrà, com sempre, el segell inconfusible del seu director. L'estètica i l'ètica de qui alguns consideren ja un perversor d'innocents. Bé, esperem que el resultat sigui semblant al que va aconseguir amb Charlie i la fàbrica de xocolata, basada en el relat de Roald Dahl del mateix nom, del qual ja es va fer una versió molt digna l'any 1971.

Arribats a aquest punt, em refermo en la idea que, posats a veure una pel·lícula basada en un relat, allò que més atreu és justament l'aportació pròpia del que s'hi posa i, en el cas de relats tan coneguts com el d'Alícia al país de les meravelles, més que no pas una fidelitat estricta, no ens satisfà encara més una re-creació del clàssic a partir de les obsessions pròpies de qui el versiona?

Komic i Orn 4, novetats de Dolmen al desembre

Llegeixo a diferents llocs que Dolmen ja ha fet públiques les novetats editorials d'aquest desembre i, entre elles, n'hi ha dues de molt interessants: el primer número de la revista Komic o Kmic (de la qual us parlava dies enrere) i el quart volum de la sèrie Orn, de Quim Bou. Esperem que a partir d'ara a les llibreries especialitzades sàpiguen de què els parlem quan els demanem la revista.

Malalts als còmics

Feia temps que la lectura d'un còmic no em subjugava tant. M'acabo de llegir Epiléptico. La ascensión del gran mal, de David B., nom artístic amb què signa les seves obres Pierre-François Beauchard (nascut el 9 de febrer de 1959 a Nîmes). El còmic, en format de novel·la gràfica, està editat per Sins Entido i és una història crua, sense concessions, en què l'epilèpsia del germà del narrador és la raó de ser de tota una família que es mou a la deriva, a la recerca d'una cura inexistent.

És un còmic difícil de llegir. No tant per l'extensió -més de 350 pàgines- com per l'estil punyent, esfereïdor, dels seus dibuixos, en blanc i negre. És un relat angoixant, terrorífic, que ens remou per dins, que ens sacseja, ens convulsiona, ens fa viure de prop l'horror de la malaltia i la desesperança... L'epilèpsia és visualitzada com una mena de serp que s'entortolliga al malalt, el saseja per dins i li vessa per la boca: una espècie de monstre del mal que s'emporta la persona durant la crisi i la fa morir una miqueta, per acabar destruint-la, llevant-li l'ànima, la voluntat, les ganes de fer, de sentir i de viure.

Impressionants són les batalles reproduïdes en la imaginació de l'autor, els somnis, els fantasmes. Esfereïdor el retrat del germà en plena crisi. Impactants les conseqüències de tants tractaments fracassats. És un relat difícilment oblidable.

No és el primer còmic que llegeixo en què la malaltia és la protagonista. Recordo amb satisfacció les lectures d'Arrugas, de Paco Roca, o de Maria i jo, de Miguel Gallardo, que a diferència d'aquesta sí que et donen alguna cosa a què agafar-te. Una sensació semblant a Epilèptico em va provocar Madre, vuelve a casa, de Paul Hornschemeter, que tot i tenir un estil molt diferent, entre altres coses és acolorit, també aconsegueix angoixar-te i en algun moment desesperar-te. Totes elles, excepte Arrugas, són històries autobiogràfiques. Couen en molts moments. T'angunien i et fan reconsiderar la pròpia fragilitat.

Epiléptico va ser elegit el millor còmic per la revista Time i el millor llibre de no-ficció per Metacritic.

Sens dubte és una obra mestra.