diumenge, 15 de gener del 2012

'Ghost World', dissabte vinent 21 de gener, a l'Ateneu de Celrà


Dissabte que ve 21 de gener es projectarà a Celrà la pel·lícula Ghost World, de Terry Zwigoff, amb Thora Birch, Scarlett Johansson i Steve Buscemi, basada en el còmic del mateix títol de Daniel Clowes. El còmic es va llegir prèviament a la Biblioteca de Celrà, dins les sessions que organitza el Club de Lectura de la vila.

La pel·lícula es passarà en versió original subtitulada.


dissabte, 19 de novembre del 2011

'Vincent' i 'Tamara Drewe', a l'Ateneu de Celrà aquest dissabte

Aquesta nit, a dos quarts de deu, el Cineclub 21 de Celrà ha programat el curtmetratge Vincent, de Tim Burton, i el llargmetratge Tamara Drewe, de Stephen Frears.

Vincent és un curtmetratge d'animació que Tim Burton va rodar l'any 1982, en què un nen que es diu Vincent vol ser Vincent Price, icona dels films de terror de les dècades dels cinquanta i seixanta. Curiosament aquest Vincent s'assembla molt físicament a Tim Burton. És un curt de sis minuts, en blanc i negre, que ens recorda molt l'estil i els continguts dels films d'animació posteriors d'aquest director. Una petita joia que val la pena reveure.


Per la seva banda, Tamara Drewe és una pel·lícula de Stephen Frears, rodada l'any 2010, basada en el còmic homònim de Posy Simmonds. La protagonista nominal és una jove periodista que, després d'operar-se el nas, s'ha fet un cert renom escrivint cròniques de societat als diaris. D'alguna manera ens recorda el personatge de Carrie Bradshaw a Sexo en Nueva York, ja que les cròniques de l'una i l'altra giren insistentment a l'entorn d'un mateix epicentre temàtic: elles mateixes. La història comença quan Tamara torna al seu poble natal, un poble de mala mort, doblement transformada: amb una aparença diferent, que la fa d'allò més sexy, i famosa. I en tornar trastoca els fonaments d'aquest petit poble rural i de la granja residència d'escriptors que hi ha als afores, regentada per un matrimoni en què el marit, escriptor també, de best-sellers, desplega les seves armes de seducció sobre la jove nouvinguda.

Tant el còmic com la pel·lícula són un retrat irònic de l'Anglaterra d'avui, la pel·lícula potser un pèl més amable, tant en el tractament dels personatges com en la resolució de determinades situacions. Cosa que estranya una mica venint del director d'Ábrete de orejas, i és que de llavors ençà ha plogut moltíssim.

En fi, que si podeu, no us ho perdeu. És un doble programa el d'aquesta nit que val moltíssim la pena!

dissabte, 12 de novembre del 2011

La fal·lera tintinaire de nou


L'estrena de la pel·lícula El secret de l'unicorn, de Steven Spielberg, ha revifat la fal·lera tintinaire. Les llibreries han rescatat els pilots i pilots de còmics d'aquest personatge que tenien endreçats al costat d'altres clàssics i els han situat en un lloc preferent. Les botigues de joguines també s'han vist envaïdes de cop pels objectes més identificadors de la saga. A les biblioteques la sèrie ha començat a circular amb un nou vigor, al costat de les novetats del manga. I alguns autors, com Àlex S. Roca, El Tentacle (d'on hem extret la imatge que encapçala aquest article), ens fa una picada d'ullet reversionant el mite.

Tot plegat té la seva gràcia perquè, encara que Tintín sigui un personatge etern, dels que no desapareixeran mai, ara ens és presentat com una novetat imprescindible a Europa, quan a Amèrica -on el personatge no és una icona del còmic com aquí- encara ni s'ha estrenat la pel·lícula que aquí l'ha catapultat de nou al cim més alt, a la cúspide dels productes editorials (i dels videojocs) . Ens n'alegrem, i encara més després d'haver-ne vist el resultat. Spielberg, que duia de cap portar Tintín al cinema des que algú li va comentar que Indiana Jones l'hi feia pensar, ha trigat anys a embrancar-se en aquesta aventura i se n'ha sortit prou bé.

4a Setmana del còmic a Tarragona

Del 18 al 25 de novembre a Tarragona se celebra la 4a Setmana del còmic, amb una programació d'activitats d'allò més atractiva. Hi haurà exposició d'originals de Manara, Giardino, Moebius, Liberatore, Quino i Ibáñez, entre altres; conferències; projeccions de pel·lícules (Scott Pilgrim, American Splendor, Watchmen, Persèpolis...); Horacio Altina i Jaume Capdevila (KAP) com a convidats... Trobaràs més informació d'aquest esdeveniment aquí.

'Con dos tacones', nominat com a millor còmic on line

Dies enrere podíem llegir que Miquel Casals buscava guionista per a la seva websèrie en còmic Con dos tacones. Avui ens acabem d'assabentar que ha estat nominada com a millor còmic on line a Expocómic. Felicitats, Miquel! Si voleu llegir-la, només heu d'anar aquí.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Estrena de 'Un gat a París' en català


Al cinema acaben d'estrenar en català Un gat a París (Une vie de chat, 2010), un film d'animació de coproducció francobelga dirigit per Alain Gagnol i Jean-Loup Felicioli, els quals ja havien treballat plegats anteriorment. La pel·lícula és esplèndida visualment: els pintors Hockney, Modigliani i Vermeer, segons he llegit, n'han estat els referents estètics (uns més que altres). Les imatges de París són d'un preciosisme absolut. A més a més, no és un film en què les picades d'ullet als adults desvirtuïn una història en principi adreçada  al públic infantil. Llàstima, però, que el guió no hi estigui a l'alçada.

És veritat que alguns crítics l'han aplaudit: treballs com aquests demostren que hi ha un altre món més enllà de Disney. També l'han aplaudit els espectadors. La història té tots els components per esdevenir una aventura atraient, però es queda a mig camí de ser-ho. La màquina de les emocions s'esbossa i prou, i és una pena, perquè, a diferència d'altres produccions que t'aclaparen amb els seus focs d'artifici, a aquesta història, més pausada, menys vertiginosa, més digerible en definitiva, li falta un xic d'imaginació.


dissabte, 24 de setembre del 2011

Exposició de dibuixos de Tim Burton al Museu del Joguet de Figueres

 

'La trista mort del noi ostra', aquest és el nom de l'exposició que s'ha inaugurat aquest dissabte 24 de setembre al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres), amb una selecció de dibuixos de Tim Burton publicats per Angle Editorial en un volum amb el mateix títol. En l'esdeveniment, a més d'Angle Editorial, hi ha col·laborat també el Cineclub Diòptria.

En l'acte d'inauguració, que ha tingut lloc aquest migdia, l'escriptor Miquel Desclot, que ha estat el traductor dels textos del llibre, n'ha llegit una selecció de poemes.

Segons la publicitat de l'exposició, 'La trista mort del noi ostra' és la primera obra com a escriptor i il·lustrador de Tim Burton. Els personatges són criatures monstruoses que pensen i actuen com humans. Això permet a Tim Burton mostrar el seu humor negre característic en aquest treball.

Aquí trobareu més informació sobre l'exposició.



Productes generacionals: trencant estereotips i creant-ne de nous


Juanjo Sáez, amb Arròs covat, ha esdevingut el paradigma dels retrats generacionals amb la seva visió estripada dels anomenats Peter Pan. No sé si es pot dir que ha creat escola; el cas és que li està sortint competència. Avui us vull presentar una websèrie, molt més modesta, Treintañeros, amb situacions i diàlegs força divertits. Com en tots aquests productes, Treintañeros té l'afany de trencar motlles (per crear-ne de nous). La protagonitzen Pedro, Alauda i Mila, tres joves que ronden la trentena als quals la vida no els ha proporcionat precisament un esdevenidor gaire falaguer. Produïda per Acheron Films i dibuixada i musicada per José F. Ortuño, té la seva gràcia. La podeu trobar al Facebook, on ja té més de 400 seguidors i us tenen al corrent de la sortida de nous capítols. De moment disfruteu aquí dels cinc primers.

Si gratéssim una mica, trobaríem segur força productes d'aquest tipus, A mi, a més del ja esmentat, em vénen al cap dos ara mateix: el còmic d'Aleix Saló Fills dels 80: la generació bonbolla, editat per Glénat, i  el webcòmic -aturat des de fa un any- de Miquel Casals, que retrata la generació dels vint-i-tants i que podreu llegir aquí.

dissabte, 10 de setembre del 2011

'Terra baixa', novel·la gràfica d'Hernán Migoya i Quim Bou


Ahir 9 de setembre va sortir a la venda la novel·la gràfica Terra baixa, amb guió d'Hernán Migoya i dibuix de Quim Bou, editada per Glénat amb la col·laboració de TV3 i Fausto Producciones. L'àlbum és una versió de l'obra teatral d'Àngel Guimerà, que tindrà a més a més la seva versió televisiva, la qual estrenarà TV3 aquest diumenge 11 de setembre.

En una operació comercial de les mateixes característiques, temps enrere Glénat ja va editar el còmic Serrallonga, amb guió de Niki Navarro i dibuix també del mateix Quim Bou. La sèrie televisiva va tenir força èxit i el còmic es va vendre segurament més del que s'hauria venut sense les possibilitats de difusió que donen aquest tipus d'operacions.

Des d'aquí aplaudim aquestes iniciatives i més si hi intervenen persones del talent i la sensatesa dels mateixos Hernán Migoya i Quim Bou. La qualitat del dibuix està més que assegurada. Pel que fa a l'adaptació de l'obra, el mateix Migoya explica que tant ell com Quim Bou van apostar des d'un primer moment per ser al màxim de fidels a l'obra original (la forma parlada, per exemple), tenint en compte, però,  que no es pot reproduir tot el que hi ha (tots els diàlegs) i que també cal fer-hi afegits: "un més gran moviment i el canvi escènic", ja que l'obra està pensada per al teatre i per tant té determinades limitacions que no funcionarien en mitjans com la televisió o el còmic.

Esperem que el còmic sigui un èxit de vendes i que tot plegat ajudi a recuperar un dels nostres clàssics; Àngel Guimerà i a fer-lo més pròxim al gran públic, jove i no tan jove.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Phineas i Ferb arriben a la gran pantalla... aquí


El dimecres 31 d'agost s'estrenava a l'Estat espanyol la pel·lícula Phineas y Ferb, la película. A través de la segunda dimensión. Als Estats Units s'estrenava el 5 d'agost a la televisió de pagament; a la televisió generalista s'estrenava el 20 d'agost, i sortia en DVD el 23 d'agost. Quines coses!

L'he vista, la pel·lícula i, a diferència del que ha passat amb altres productes d'animació que s'han fet populars per televisió, aquesta cal veure-la, perquè és sensacional. Hi continua havent creativitat, humor, ironia, enginy, colorisme, diversió... per a grans i petits alhora. És una boníssima pel·lícula! Argumentalment, la pel·lícula beu de sèries ben actuals com Fringe o pel·lícules de molt d'èxit comercial com Hombres de negro. Té els seus moments sublims, les seves conyes i picades d'ullet a l'espectador i els seus minuts musicals, imprescindibles.

Vegeu-la i valoreu... No crec que us decebi.