Com la jove que acaba d'agafar l'autobús, inicio aquest trajecte sense saber, però, on em portarà, si el camí serà llarg o curt, si serà avorrit o accidentat, si em durà bones o males experiències... En tot cas, poc importa. Ja sóc a dins i el motor s'escalfa. La benzina amb què es farà el recorregut ja comença a cremar. Llibres, còmics i pel·lícules n'han de ser el component bàsic, la substància.dimecres, 11 de març del 2009
Inici de trajecte
Com la jove que acaba d'agafar l'autobús, inicio aquest trajecte sense saber, però, on em portarà, si el camí serà llarg o curt, si serà avorrit o accidentat, si em durà bones o males experiències... En tot cas, poc importa. Ja sóc a dins i el motor s'escalfa. La benzina amb què es farà el recorregut ja comença a cremar. Llibres, còmics i pel·lícules n'han de ser el component bàsic, la substància.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Estimada Antònia
ResponEliminaEn qualsevol viatje, el destí és el que menys importa. El que importa és el trajecte: la vida, veure-la passar i voler explicar-la, compartir-la. Al igual que el vers grec, et desitjo que el camí sigui llarg.
El teu amic,
Josep
Gràcies per aquestes paraules, Josep. Com sempre, saps tocar el fons de les persones.
ResponEliminaAntònia