diumenge, 20 de juny de 2010

L'Ornis a Cavall Fort


Aquest juny la revista Cavall Fort  ha publicat la primera aventura de l'Ornis -l'Orn infant-, amb històries curtes, autoconclusives, en les quals de moment no es plantegen grans epopeies, sinó uns petits traços de la vida del personatge, que, juntament amb els seus amics, fa el que faria qualsevol nen de poble: aprendre de la vida tot jugant al carrer.

L'Ornis és el nen que molts nens de ciutat, en sortir d'escola, no poden ser: un nen que fa vida al carrer, que hi juga amb els amics i experimenta en directe. No és un nen tancat a casa, davant d'una pantalla, que es relaciona amb els companys per xat o correu electrònic i té experiències bàsicament virtuals a través del joc. L'Ornis està a les antípodes de tot això. Aquest personatge, doncs, ens recupera un món que per sort encara subsisteix però que en determinats àmbits s'està perdent, i viu de la manera com ho han fet els herois infantils de tots els temps, cercant aventures al carrer, encara que siguin petites aventures.  

Curiosament, si ens fixem en la resta d'històries que s'expliquen en aquest número de Cavall Fort, no n'hi ha cap altra que compleixi les expectatives anteriors. Els nens que hi surten ho fan en entorns urbans o a dins de casa; la minsa disposició al joc o al contacte humà es palesa en una de les històries també. Els animals, per la seva banda, personatges insignes de la literatura infantil, viuen les seves pròpies aventures extravagants o bé ens acosten a la vida dels adults des de la perspectiva de la inadaptació. En algunes, en què els adults han passat a ser-ne directament els protagonistes, es debaten en qüestions que als nens els toquen de ben lluny: què hi fa a Cavall Fort, per exemple, en Manu Lacernet parlant dels seus conflictes amb els editors?

I arribats a aquest punt, jo em pregunto: aquesta adequació de la revista als temps actuals, no fa que perdi el punt d'atractiu que va tenir Cavall Fort  en altres moments, en què l'aventura era el reclam absolut per a l'entreteniment dels petits? L'Ornis ho recupera tot això. Aquest "món molt especial" en què viu el personatge no ho és tant perquè els insectes són gegants i fan de mascotes d'aus i mamífers humanitzats, sinó perquè el que viu l'Ornis és la infantesa ideal.

Cap comentari:

Publica un comentari