diumenge, 27 de juny del 2010

4 Rius de Tinta al 4t Festival del Còmic de Torroella de Montgrí i l'Estartit


Aquest cap de setmana a Torroella de Montgrí i a l'Estartit celebren el 4t Festival del Còmic,  una iniciativa organitzada per l'Ajuntament de Torroella i la multinacional Panini, amb seu en aquest municipi.

Ahir a la tarda el col·lectiu 4 Rius de Tinta hi va ser present en un estand en el qual va repartir un centenar de revistes que recullen el treball de diversos membres del col·lectiu. L'experiència va ser positiva. Força gent s'acostava a l'estand interessant-se per la tasca del col·lectiu. D'altra banda vam aprofitar per exposar algunes il·lustracions. Esperem poder tornar-hi l'any vinent.

Aquí hi trobareu l'agenda d'activitats del Festival, que s'acaba avui diumenge.

diumenge, 20 de juny del 2010

L'Ornis a Cavall Fort


Aquest juny la revista Cavall Fort  ha publicat la primera aventura de l'Ornis -l'Orn infant-, amb històries curtes, autoconclusives, en les quals de moment no es plantegen grans epopeies, sinó uns petits traços de la vida del personatge, que, juntament amb els seus amics, fa el que faria qualsevol nen de poble: aprendre de la vida tot jugant al carrer.

L'Ornis és el nen que molts nens de ciutat, en sortir d'escola, no poden ser: un nen que fa vida al carrer, que hi juga amb els amics i experimenta en directe. No és un nen tancat a casa, davant d'una pantalla, que es relaciona amb els companys per xat o correu electrònic i té experiències bàsicament virtuals a través del joc. L'Ornis està a les antípodes de tot això. Aquest personatge, doncs, ens recupera un món que per sort encara subsisteix però que en determinats àmbits s'està perdent, i viu de la manera com ho han fet els herois infantils de tots els temps, cercant aventures al carrer, encara que siguin petites aventures.  

Curiosament, si ens fixem en la resta d'històries que s'expliquen en aquest número de Cavall Fort, no n'hi ha cap altra que compleixi les expectatives anteriors. Els nens que hi surten ho fan en entorns urbans o a dins de casa; la minsa disposició al joc o al contacte humà es palesa en una de les històries també. Els animals, per la seva banda, personatges insignes de la literatura infantil, viuen les seves pròpies aventures extravagants o bé ens acosten a la vida dels adults des de la perspectiva de la inadaptació. En algunes, en què els adults han passat a ser-ne directament els protagonistes, es debaten en qüestions que als nens els toquen de ben lluny: què hi fa a Cavall Fort, per exemple, en Manu Lacernet parlant dels seus conflictes amb els editors?

I arribats a aquest punt, jo em pregunto: aquesta adequació de la revista als temps actuals, no fa que perdi el punt d'atractiu que va tenir Cavall Fort  en altres moments, en què l'aventura era el reclam absolut per a l'entreteniment dels petits? L'Ornis ho recupera tot això. Aquest "món molt especial" en què viu el personatge no ho és tant perquè els insectes són gegants i fan de mascotes d'aus i mamífers humanitzats, sinó perquè el que viu l'Ornis és la infantesa ideal.

dilluns, 14 de juny del 2010

Un drama total


TV3, que sempre s'ha avançat a la resta de televisions de l'Estat pel que fa a l'emissió de sèries de dibuixos animats trencadores, actualment emet Un drama total d'illa (Total Drama Island), una sèrie de factura canadenca adreçada a un públic major de tretze anys en la qual vint-i-dos adolescents participen en un reality show envoltats de càmeres arran i arreu i vivint tot un seguit d'experiències que l'únic que aconsegueixen és treure la pitjor part de cadascun. Semblaria que, de rerefons, hi ha una crítica soterrada a aquesta mena de productes mediàtics que s'han incorporat, per saturació, a les nostres vides de manera tan espantosament natural.

Els personatges són un retrat fidel de la tipologia de subjectes que sol prendre-hi part. De moment, als capítols que hem vist, hi hem descobert els que tenen afany de lideratge i els que es deixen emportar pels primers per sobreviure, els que esbatussen i els esbatussats, els que tenen totes les de guanyar i els que tenen totes les de perdre, els que les canten clares i els que amaguen el cap sota l'ala...En aquest cas la ficció no supera la realitat. La reprodueix no sabem si amb un punt encara massa dolç, amb falta d'histrionisme i de mal gust. Cap on ens portarà, no ho sé. A la pàgina de publicitat de la sèrie se'ns explica el següent: "T'imagines 22 adolescents de ciutat que no tenen res en comú convivint 8 setmanes en el campament d'estiu més atrotinat i més ronyós dels boscos d'Ontario? T'imagines que, a sobre, es tracti d'un "reality show" amb reptes tan esbojarrats com ara llançar-se d'un penya-segat dins d'un llac ple de taurons? Un drama total d'illa transporta la realitat i la comèdia a un altre nivell! Històries d'amistat, d'amor, d'odi, de traïció, la tensió cada vegada és més evident, les càmeres sempre són a tot arreu... L'únic que és clar és que només hi pot haver un guanyador. Qui serà el que no acabarà al Moll de la Vergonya per convertir-se en l'estrella mediàtica més ridícula de tota la història?"

Hem de pensar, doncs, que el desenllaç no ha de ser gaire benèvol amb ningú? Tant de bo compleixi aquestes meves expectatives! De moment jo no me la vull perdre, per si de cas. La curiositat em mata.

La podeu veure al Canal Súper 3 els diumenges a les 12.05 i els dilluns a les 16.30.

Per a més informació, us convido a visitar el bloc de la sèrie (en anglès) perquè comproveu fins a quin punt puc tenir raó o això acabarà sent un producte autocomplaent com tants d'altres.

divendres, 11 de juny del 2010

Premsa i còmics: les aventures d'en Siset, de nou, a Operació Iceberg


El diari El Punt, de Girona, va treure diumenge passat una nova aventura d'en Siset, la segona, amb el títol Operació Iceberg. L'autor, Jordi Codina Negre, que signa els seus àlbums com a J.C. Negre, és un advocat que ha dibuixat tota la vida, tal com explica al seu web, i ja des de ben petit li encantava llegir-se les aventures de Cavall Fort. De fet el seu estil és deutor d'una determinada línia promoguda des de sempre per aquesta publicació insígnia, una línia de la qual tenim els màxims exponents en el còmic franco-belga, que tants bons fruits han donat a Catalunya. El personatge, d'altra banda, té una estètica actualitzada: amb aquest tupè glamorós, no sé per què, em fa pensar en la línia de personatges desenvolupats a Cleopatra per Mique Beltran.

Fa  cinc anys, El Punt publicava la primera aventura d'aquest personatge, La llegenda del Tapís, que jo personalment vaig descobrir, amagat, a les lleixes d'una biblioteca.

Les aventures d'en Siset se situen a les comarques gironines. En aquest segon àlbum, aquest agent especial que treballa per a la Generalitat es veu enfrontat a un especulador immobiliari amb el canvi climàtic com a qüestió de rerefons. L'àlbum, de 56 pàgines, es distribuiïa gratuïtament diumenge passat amb el diari (el podrem adquirir a les botigues?) i ha estat editat conjuntament per El Punt i la Diputació de Girona, amb la col·laboració d'Espai Gironès.

L'autor explica a El Punt que ja té en marxa una tercera aventura. Des d'aquí només podem demanar que no trigui tant de temps a publicar-la.

Aquí podreu llegir la notícia sencera i una entrevista amb l'autor.

Còmics en una hora pel col·lectiu 4 Rius de Tinta de la mà de ComiCat


Els amics de ComiCat han fet un muntatge al seu bloc en el qual mostren el col·lectiu 4 Rius de Tinta durant el procés de creació de còmics en una hora, activitat que vam dur a terme aquest cap de setmana passat a la Fira MerCAT Tot Cat. La veritat és que ens fan molt bona propaganda. Són un sol. També donen testimoni de les signatures de còmics d'Aleix Saló i els germans Deamo i de l'activitat que va dur a terme Àlex Solà per ensenyar-nos com es fa un webcomic.

De l'esdeveniment, se'n va fer ressò Nació Digital, l'Agència Catalana de Notícies, directe.cat i el diari Avui, entre altres.

La trobada va ser molt profitosa per a tothom. Alguns ens vam veure per primer cop, després d'intercanviar correus, xerrar als fòrums, etcètera. També feia patxoca veure tants còmics editats en català, tot i que en faltaven un munt! -a ComiCat només hi havia els de Norma i Glénat-. Vam conèixer indirectament alguns projectes interessants -entre ells, aquest-.

En fi, només podem esperar que el proper any es torni a repetir i que la iniciativa vagi molt més enllà. 

divendres, 4 de juny del 2010

La creació d'un còmic


Avui he tingut l'oportunitat d'assistir a una xerrada sobre el procés de creació literària a Celrà. Hi han intervingut els escriptors Miquel Argüelles, Marc Aguilar, Xavier Cortadellas, Núria Esponellà i Lluís Muntada. La primera pregunta que ha sortit del públic ha estat sobre si cal planificar prèviament l'estructura d'una novel·la, el desenvolupament i els personatges, o es pot escriure sense necessitat de fer-ho. I el que més m'ha sorprès ha estat que tots han coincidit a dir que no és del tot necessari i que, fins i tot, si una novel·la es planifica massa, pot córrer el risc d'esdevenir artificiosa i que la bona literatura ha de ser una cosa fresca. Sense contraposar en cap cas com a antagòniques la llibertat creativa i l'ofici d'escriptor -suposo que perquè l'ofici és necessari però sense la capacitat creativa no es va enlloc-, alguns han admès que un cert control dels personatges hi ha de ser -almenys dels principals-, però que també pot passar que comencis a escriure una novel·la sense saber com l'acabaràs o que els personatges agafin vida pròpia i acabin no fent exactament allò que, com a autor, havies decidit fer-los fer prèviament. En aquest sentit, hi ha hagut qui ha confessat haver escrit el seu darrer llibre començant pel final o qui ha afirmat que escriure és anar reculant fins arribar al principi del relat. Així doncs, en la tasca d'escriure, hi ha una part important que consisteix a anar refent allò que l'exercici de l'acte creatiu pot anar modificant, perquè la idea prèvia no és res més que un pretext per exercir una activitat que es fa perquè hi ha alguna cosa a dins teu que et diu que no pots viure sense fer-ho, que no pots viure sense escriure.

Tot plegat m'ha fet pensar que en el còmic hi ha autors que justament defensen el contrari, que la seva idea del que ha de ser el procés de creació difereix bastant d'aquesta altra i que no es concep tant com un acte de llibertat -tot i que ho és-, sinó com un treball que requereix molt d'ofici, i que és important planificar prèviament per no haver de recular i refer allò que ja estava no solament escrit, sinó també dibuixat. Què ho fa que l'èmfasi es posi en aquest altre aspecte? Les peculiaritats del mitjà?

D'altra banda, es pot aprendre a escriure o es pot aprendre a dibuixar o a fer les dues coses alhora o a fer còmics? Si tenim en compte que el procés creatiu té una part de llibertat i una altra d'ofici, suposo que el que es pot aprendre és justament allò que té d'ofici (la tècnica, els recursos propis del mitjà, les característiques del llenguatge que utilitza, etc.), i és en aquest sentit que no ens és estrany sentir a parlar de tallers de creació literària o d'escoles de còmic, per exemple.

Arribats aquí, aprofito per mostrar-vos un parell de pàgines de recursos per fer còmics destinades als més petits. Són aquestes:

http://phobos.xtec.cat/butlletic/?p=2169

http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm

També aprofito per recomanar-vos el llibre Cómo se hace un cómic, d'Scott McCloud, al qual pertany la imatge que encapçala aquest article. Un llibre divertit i amè que ens ajuda a entendre les peculiaritats del mitjà i a fer-ne un ús que ens permeti esprèmer-ne totes les possibilitats.

4 Rius de Tinta, a l'estand de ComiCat a la Fira MerCAT de Girona


Aquest divendres comença la Fira MerCAT de tot CAT al Palau de Fires de Girona. A part d'estands de tot tipus, pertanyents a diversos sectors comercials i àmbits culturals, hi haurà activitats per a tothom. Pel que fa al còmic, des d'aquesta pàgina celebrem de forma entusiasta la presència de ComiCat, amb qui dissabte al matí, de les 11 a les 13 hores, el col·lectiu 4 Rius de Tinta col·laborarà fent un còmic en viu.

Per a més informació sobre aquesta activitat i d'altres organitzades per ComiCat, aneu aquí.