diumenge, 27 de març del 2011

Crítica literària en còmic


Sempre m'ha meravellat l'habilitat que tenen alguns autors per fer del còmic una eina apta per als usos més diversos. Entre altres, la crítica -literària, cinematogràfica, de còmic mateix, etc.-, que pot donar resultats boníssims. 'Els còmics del Jan', a casa nostra, ens han fet riure moltíssim, pel seu enginy i, cosa molt important, la seva capacitat de síntesi! Altra cosa són les paròdies, en les quals l'amic Miquel Casals és la bomba!

Avui, però, amb aquest pretext, us vull presentar un autor americà, Ward Sutton, especialitzat en humor polític, que anys enrere ja va fer per a The Village Voice, publicació amb la qual col·labora des de fa moltíssims anys, una crítica en còmic de la novel·la Indignació, de Philip Roth, que he llegit recentment i aprofito per recomanar. Philip Roth és un escriptor premiat amb el Pulitzer, entre altres, que fa més de cinquanta anys que escriu i que potser recordareu per la versió cinematogràfica que Isabel Coixet va fer de L'animal moribund -Elegy, el títol de la pel·lícula-.

Aquí teniu la ressenya literària que us esmentava de Ward Sutton. I en aquesta web més informació d'aquest autor tan interessant.

diumenge, 20 de març del 2011

Chico & Rita


Després de llegir-me el còmic, no em va quedar cap dubte que havia d'anar a veure la pel·lícula.

Chico & Rita és una història de les d'abans, una història clàssica, de pel·lícula dels anys quaranta, que no pretén altra cosa que homenatjar una música i una època, sense allunyar-se en cap moment dels dos protagonistes, que són l'eix al voltant del qual gira l'argument. I això es fa amb un dibuix, elegant i esteticista, que ens evoca una manera de fer trencadora amb el passat que vam descobrir dècades enrere, de la qual la revista Cairo era la principal impulsora, amb la col·laboració essencial d'artistes tan diferents com el mateix Mariscal, Daniel Torres, Gallardo, Montesol o Pere Joan, entre molts altres, i que encara avui dóna boníssims resultats.

En aquest treball reeixit, a Mariscal l'únic que se li pot retreure en algun moment és la falta d'expressivitat dels seus personatges. Aquest esteticisme a ultrança imposa un hermetisme en les faccions de les seves criatures que algun cop arriba a molestar. Malgrat això, excel·leix en la recreació d'atmosferes i en la posada en escena, de la qual deu tenir part de culpa el mateix Fernando Trueba, ja que la pel·lícula es va rodar primer amb actors reals i després es va dibuixar.

Per mi hi ha dos moments a la pel·lícula que haurien de passar a la història: el primer, el moment en què Rita es desperta després d'haver passat la primera nit d'amor amb Chico; el segon, el moment en què Chico somnia el retrobament amb Rita.

L'ús que es fa del color és impressionant. T'embolcalla, senzillament.

No us la podeu perdre!



diumenge, 13 de març del 2011

'Wilson', de Daniel Clowes


Daniel Clowes no és un autor fàcil de llegir, entre altres coses perquè té una tendència a abordar la misèria humana amb una impietat que no sempre ve de gust compartir. Wilson no se n'allunya gens. És la biografia crua i sense contemplacions d'un idiota malparit. Podria ser un cabró a la manera de House, però a diferència d'ell no té res que el salvi. Ni un bri d'intel·lecte; com a molt, una esquifida sensibilitat per la bèstia amb qui s'evadeix de la seva soledat "i és probable que per ningú més", com resa una frase publicitària. Wilson és un retrat del pitjor d'un mateix. És un home del qual en la vida real ens allunyem. Un destorb. Un ésser sense ètica. Un egoista fefaent. Un ingrat o un desagraït.

He llegit que Alexander Payne en vol fer una adaptació al cinema. El material és bo i el resultat pot ser lluït. De moment, si us el voleu llegir, trobareu el còmic editat en català, per Ediciones La Cúpula.

A un mes de la 29a edició del Saló del Còmic


Som a un mes de la inauguració de la 29a edició del Saló del Còmic de Barcelona. De moment sabem que els zombis hi seran protagonistes, que hi haurà un munt d'autors europeus convidats i que, entre altres exposicions, en tindrem una d'originals d'Alfonso Zapico -que espero amb deliri- i una altra de dedicada a El arte de volar, d'Antonio Altarriba i el dibuixant Kim, premi nacional de còmic de la Generalitat i del Ministeri de Cultura. 

Pel que fa als premis del Saló, aquest any s'hi ha inclòs un de nou a la millor pel·lícula nacional o estrangera basada en un còmic o que tingui el còmic com a protagonista. Ja ha acabat la primera ronda de votacions i el proper 25 de març comença la segona. Els nominats són els següents:

Blacksad 4. El infierno, el silencio, de Juan Díaz Canales y Juanjo Guarnido (Norma Editorial); El invierno del dibujante, de Paco Roca (Astiberri), i Ken Games 3: Ciseaux, de José Manuel Robledo i Marcial Toledano (Diábolo Ediciones) tenen tres nominacions cadascun: millor obra, millor guió i millor dibuix d'autor espanyol publicat el 2010. Autobiografía no autorizada 3, de Nacho Casanova (Diábolo Ediciones), ha estat nominada com a millor obra; Duelo de caracoles té una nominació al millor guió, de Pere Joan (Ediciones Sins Entido), i Jazz Maynard 4. Sin esperanza, una nominació al millor dibuix, de Roger (Diábolo Ediciones).

Com a millors obres estrangeres estan nominades Asterios Polyp, de David Mazzucchelli (Ediciones Sins Entido); En mis ojos, de Bastien Vivès (Diábolo Ediciones); Los muertos vivientes, de Robert Kirkman i Charlie Adlard (Planeta DeAgostini), i Wilson, de Daniel Clowes (Random House Mondadori / Ediciones La Cúpula, en català).

Ximo Abadía, Jesús Alonso Iglesias, David Sánchez i Martín Tognola estan nominats com a millor autor revelació espanyol 2010.

Opten al premi a la millor pel·lícula de 2010 basada en un còmic o en què el còmic sigui el protagonista: El Gran Vázquez, d'Óscar Aibar; Kick Ass, de Matthew Vaughn; María y yo, de Félix Fernández de Castro, i Scott Pilgrim vs The World, d'Edgar Wright.

Per a més informació, consulteu la pàgina de nominacions de Ficomic.