La creació d'un còmic

Avui he tingut l'oportunitat d'assistir a una xerrada sobre el procés de creació literària a Celrà. Hi han intervingut els escriptors Miquel Argüelles, Marc Aguilar, Xavier Cortadellas, Núria Esponellà i Lluís Muntada. La primera pregunta que ha sortit del públic ha estat sobre si cal planificar prèviament l'estructura d'una novel·la, el desenvolupament i els personatges, o es pot escriure sense necessitat de fer-ho. I el que més m'ha sorprès ha estat que tots han coincidit a dir que no és del tot necessari i que, fins i tot, si una novel·la es planifica massa, pot córrer el risc d'esdevenir artificiosa i que la bona literatura ha de ser una cosa fresca. Sense contraposar en cap cas com a antagòniques la llibertat creativa i l'ofici d'escriptor -suposo que perquè l'ofici és necessari però sense la capacitat creativa no es va enlloc-, alguns han admès que un cert control dels personatges hi ha de ser -almenys dels principals-, però que també pot passar que comencis a escriure una novel·la sense saber com l'acabaràs o que els personatges agafin vida pròpia i acabin no fent exactament allò que, com a autor, havies decidit fer-los fer prèviament. En aquest sentit, hi ha hagut qui ha confessat haver escrit el seu darrer llibre començant pel final o qui ha afirmat que escriure és anar reculant fins arribar al principi del relat. Així doncs, en la tasca d'escriure, hi ha una part important que consisteix a anar refent allò que l'exercici de l'acte creatiu pot anar modificant, perquè la idea prèvia no és res més que un pretext per exercir una activitat que es fa perquè hi ha alguna cosa a dins teu que et diu que no pots viure sense fer-ho, que no pots viure sense escriure.

Tot plegat m'ha fet pensar que en el còmic hi ha autors que justament defensen el contrari, que la seva idea del que ha de ser el procés de creació difereix bastant d'aquesta altra i que no es concep tant com un acte de llibertat -tot i que ho és-, sinó com un treball que requereix molt d'ofici, i que és important planificar prèviament per no haver de recular i refer allò que ja estava no solament escrit, sinó també dibuixat. Què ho fa que l'èmfasi es posi en aquest altre aspecte? Les peculiaritats del mitjà?

D'altra banda, es pot aprendre a escriure o es pot aprendre a dibuixar o a fer les dues coses alhora o a fer còmics? Si tenim en compte que el procés creatiu té una part de llibertat i una altra d'ofici, suposo que el que es pot aprendre és justament allò que té d'ofici (la tècnica, els recursos propis del mitjà, les característiques del llenguatge que utilitza, etc.), i és en aquest sentit que no ens és estrany sentir a parlar de tallers de creació literària o d'escoles de còmic, per exemple.

Arribats aquí, aprofito per mostrar-vos un parell de pàgines de recursos per fer còmics destinades als més petits. Són aquestes:

http://phobos.xtec.cat/butlletic/?p=2169

http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm

També aprofito per recomanar-vos el llibre Cómo se hace un cómic, d'Scott McCloud, al qual pertany la imatge que encapçala aquest article. Un llibre divertit i amè que ens ajuda a entendre les peculiaritats del mitjà i a fer-ne un ús que ens permeti esprèmer-ne totes les possibilitats.