dissabte, 19 de novembre del 2011

'Vincent' i 'Tamara Drewe', a l'Ateneu de Celrà aquest dissabte

Aquesta nit, a dos quarts de deu, el Cineclub 21 de Celrà ha programat el curtmetratge Vincent, de Tim Burton, i el llargmetratge Tamara Drewe, de Stephen Frears.

Vincent és un curtmetratge d'animació que Tim Burton va rodar l'any 1982, en què un nen que es diu Vincent vol ser Vincent Price, icona dels films de terror de les dècades dels cinquanta i seixanta. Curiosament aquest Vincent s'assembla molt físicament a Tim Burton. És un curt de sis minuts, en blanc i negre, que ens recorda molt l'estil i els continguts dels films d'animació posteriors d'aquest director. Una petita joia que val la pena reveure.


Per la seva banda, Tamara Drewe és una pel·lícula de Stephen Frears, rodada l'any 2010, basada en el còmic homònim de Posy Simmonds. La protagonista nominal és una jove periodista que, després d'operar-se el nas, s'ha fet un cert renom escrivint cròniques de societat als diaris. D'alguna manera ens recorda el personatge de Carrie Bradshaw a Sexo en Nueva York, ja que les cròniques de l'una i l'altra giren insistentment a l'entorn d'un mateix epicentre temàtic: elles mateixes. La història comença quan Tamara torna al seu poble natal, un poble de mala mort, doblement transformada: amb una aparença diferent, que la fa d'allò més sexy, i famosa. I en tornar trastoca els fonaments d'aquest petit poble rural i de la granja residència d'escriptors que hi ha als afores, regentada per un matrimoni en què el marit, escriptor també, de best-sellers, desplega les seves armes de seducció sobre la jove nouvinguda.

Tant el còmic com la pel·lícula són un retrat irònic de l'Anglaterra d'avui, la pel·lícula potser un pèl més amable, tant en el tractament dels personatges com en la resolució de determinades situacions. Cosa que estranya una mica venint del director d'Ábrete de orejas, i és que de llavors ençà ha plogut moltíssim.

En fi, que si podeu, no us ho perdeu. És un doble programa el d'aquesta nit que val moltíssim la pena!

dissabte, 12 de novembre del 2011

La fal·lera tintinaire de nou


L'estrena de la pel·lícula El secret de l'unicorn, de Steven Spielberg, ha revifat la fal·lera tintinaire. Les llibreries han rescatat els pilots i pilots de còmics d'aquest personatge que tenien endreçats al costat d'altres clàssics i els han situat en un lloc preferent. Les botigues de joguines també s'han vist envaïdes de cop pels objectes més identificadors de la saga. A les biblioteques la sèrie ha començat a circular amb un nou vigor, al costat de les novetats del manga. I alguns autors, com Àlex S. Roca, El Tentacle (d'on hem extret la imatge que encapçala aquest article), ens fa una picada d'ullet reversionant el mite.

Tot plegat té la seva gràcia perquè, encara que Tintín sigui un personatge etern, dels que no desapareixeran mai, ara ens és presentat com una novetat imprescindible a Europa, quan a Amèrica -on el personatge no és una icona del còmic com aquí- encara ni s'ha estrenat la pel·lícula que aquí l'ha catapultat de nou al cim més alt, a la cúspide dels productes editorials (i dels videojocs) . Ens n'alegrem, i encara més després d'haver-ne vist el resultat. Spielberg, que duia de cap portar Tintín al cinema des que algú li va comentar que Indiana Jones l'hi feia pensar, ha trigat anys a embrancar-se en aquesta aventura i se n'ha sortit prou bé.

4a Setmana del còmic a Tarragona

Del 18 al 25 de novembre a Tarragona se celebra la 4a Setmana del còmic, amb una programació d'activitats d'allò més atractiva. Hi haurà exposició d'originals de Manara, Giardino, Moebius, Liberatore, Quino i Ibáñez, entre altres; conferències; projeccions de pel·lícules (Scott Pilgrim, American Splendor, Watchmen, Persèpolis...); Horacio Altina i Jaume Capdevila (KAP) com a convidats... Trobaràs més informació d'aquest esdeveniment aquí.

'Con dos tacones', nominat com a millor còmic on line

Dies enrere podíem llegir que Miquel Casals buscava guionista per a la seva websèrie en còmic Con dos tacones. Avui ens acabem d'assabentar que ha estat nominada com a millor còmic on line a Expocómic. Felicitats, Miquel! Si voleu llegir-la, només heu d'anar aquí.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Estrena de 'Un gat a París' en català


Al cinema acaben d'estrenar en català Un gat a París (Une vie de chat, 2010), un film d'animació de coproducció francobelga dirigit per Alain Gagnol i Jean-Loup Felicioli, els quals ja havien treballat plegats anteriorment. La pel·lícula és esplèndida visualment: els pintors Hockney, Modigliani i Vermeer, segons he llegit, n'han estat els referents estètics (uns més que altres). Les imatges de París són d'un preciosisme absolut. A més a més, no és un film en què les picades d'ullet als adults desvirtuïn una història en principi adreçada  al públic infantil. Llàstima, però, que el guió no hi estigui a l'alçada.

És veritat que alguns crítics l'han aplaudit: treballs com aquests demostren que hi ha un altre món més enllà de Disney. També l'han aplaudit els espectadors. La història té tots els components per esdevenir una aventura atraient, però es queda a mig camí de ser-ho. La màquina de les emocions s'esbossa i prou, i és una pena, perquè, a diferència d'altres produccions que t'aclaparen amb els seus focs d'artifici, a aquesta història, més pausada, menys vertiginosa, més digerible en definitiva, li falta un xic d'imaginació.


dissabte, 24 de setembre del 2011

Exposició de dibuixos de Tim Burton al Museu del Joguet de Figueres

 

'La trista mort del noi ostra', aquest és el nom de l'exposició que s'ha inaugurat aquest dissabte 24 de setembre al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres), amb una selecció de dibuixos de Tim Burton publicats per Angle Editorial en un volum amb el mateix títol. En l'esdeveniment, a més d'Angle Editorial, hi ha col·laborat també el Cineclub Diòptria.

En l'acte d'inauguració, que ha tingut lloc aquest migdia, l'escriptor Miquel Desclot, que ha estat el traductor dels textos del llibre, n'ha llegit una selecció de poemes.

Segons la publicitat de l'exposició, 'La trista mort del noi ostra' és la primera obra com a escriptor i il·lustrador de Tim Burton. Els personatges són criatures monstruoses que pensen i actuen com humans. Això permet a Tim Burton mostrar el seu humor negre característic en aquest treball.

Aquí trobareu més informació sobre l'exposició.



Productes generacionals: trencant estereotips i creant-ne de nous


Juanjo Sáez, amb Arròs covat, ha esdevingut el paradigma dels retrats generacionals amb la seva visió estripada dels anomenats Peter Pan. No sé si es pot dir que ha creat escola; el cas és que li està sortint competència. Avui us vull presentar una websèrie, molt més modesta, Treintañeros, amb situacions i diàlegs força divertits. Com en tots aquests productes, Treintañeros té l'afany de trencar motlles (per crear-ne de nous). La protagonitzen Pedro, Alauda i Mila, tres joves que ronden la trentena als quals la vida no els ha proporcionat precisament un esdevenidor gaire falaguer. Produïda per Acheron Films i dibuixada i musicada per José F. Ortuño, té la seva gràcia. La podeu trobar al Facebook, on ja té més de 400 seguidors i us tenen al corrent de la sortida de nous capítols. De moment disfruteu aquí dels cinc primers.

Si gratéssim una mica, trobaríem segur força productes d'aquest tipus, A mi, a més del ja esmentat, em vénen al cap dos ara mateix: el còmic d'Aleix Saló Fills dels 80: la generació bonbolla, editat per Glénat, i  el webcòmic -aturat des de fa un any- de Miquel Casals, que retrata la generació dels vint-i-tants i que podreu llegir aquí.

dissabte, 10 de setembre del 2011

'Terra baixa', novel·la gràfica d'Hernán Migoya i Quim Bou


Ahir 9 de setembre va sortir a la venda la novel·la gràfica Terra baixa, amb guió d'Hernán Migoya i dibuix de Quim Bou, editada per Glénat amb la col·laboració de TV3 i Fausto Producciones. L'àlbum és una versió de l'obra teatral d'Àngel Guimerà, que tindrà a més a més la seva versió televisiva, la qual estrenarà TV3 aquest diumenge 11 de setembre.

En una operació comercial de les mateixes característiques, temps enrere Glénat ja va editar el còmic Serrallonga, amb guió de Niki Navarro i dibuix també del mateix Quim Bou. La sèrie televisiva va tenir força èxit i el còmic es va vendre segurament més del que s'hauria venut sense les possibilitats de difusió que donen aquest tipus d'operacions.

Des d'aquí aplaudim aquestes iniciatives i més si hi intervenen persones del talent i la sensatesa dels mateixos Hernán Migoya i Quim Bou. La qualitat del dibuix està més que assegurada. Pel que fa a l'adaptació de l'obra, el mateix Migoya explica que tant ell com Quim Bou van apostar des d'un primer moment per ser al màxim de fidels a l'obra original (la forma parlada, per exemple), tenint en compte, però,  que no es pot reproduir tot el que hi ha (tots els diàlegs) i que també cal fer-hi afegits: "un més gran moviment i el canvi escènic", ja que l'obra està pensada per al teatre i per tant té determinades limitacions que no funcionarien en mitjans com la televisió o el còmic.

Esperem que el còmic sigui un èxit de vendes i que tot plegat ajudi a recuperar un dels nostres clàssics; Àngel Guimerà i a fer-lo més pròxim al gran públic, jove i no tan jove.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Phineas i Ferb arriben a la gran pantalla... aquí


El dimecres 31 d'agost s'estrenava a l'Estat espanyol la pel·lícula Phineas y Ferb, la película. A través de la segunda dimensión. Als Estats Units s'estrenava el 5 d'agost a la televisió de pagament; a la televisió generalista s'estrenava el 20 d'agost, i sortia en DVD el 23 d'agost. Quines coses!

L'he vista, la pel·lícula i, a diferència del que ha passat amb altres productes d'animació que s'han fet populars per televisió, aquesta cal veure-la, perquè és sensacional. Hi continua havent creativitat, humor, ironia, enginy, colorisme, diversió... per a grans i petits alhora. És una boníssima pel·lícula! Argumentalment, la pel·lícula beu de sèries ben actuals com Fringe o pel·lícules de molt d'èxit comercial com Hombres de negro. Té els seus moments sublims, les seves conyes i picades d'ullet a l'espectador i els seus minuts musicals, imprescindibles.

Vegeu-la i valoreu... No crec que us decebi.

dimecres, 10 d’agost del 2011

L'estiu ha arribat, per fi...


A l'estiu sembla que el món s'aturi... si més no el món de les notícies relatives als còmics, perquè el planeta en general està molt i molt calent. Ara que per fi ha arribat l'estiu, aprofito per acomiadar-me de vosaltres fins al setembre. Llegiu còmics!

dijous, 9 de juny del 2011

Lulú, mujer desnuda, d'Étienne Davodeau



Recentment ha caigut a les meves mans el segon volum de Lulú, mujer desnuda, d'Étienne Davodeau, un autor de qui ja havia llegit La mala gente i Caída de bici.

Aquest cop la història d'aquesta mare quarantina m'ha arribat al cor. És la crònica vivencial d'una dona que abandona la família, cansada d'un matrimoni infeliç i després de quedar-se a l'atur. La crònica dels fets ens la serveixen els qui la coneixen: un amic, la filla... I el personatge, el podríem haver trobat fàcilment acampat aquests dies entre les munions d'indignats de diferents ciutats del país, replantejant-se el seu futur, la seva vida, mirant cap enfora i procurant entendre's, ideant solucions a les seves necessitats més bàsiques, fent coneixences i establint-hi lligams altres temps totalment inviables.

És una obra que fa pensar... i molt, que no té grans efectes, que s'explica amb la naturalitat pròpia d'una conversa entre amics, dibuixada amb senzillesa però elegància, amb un tractament del color que la fa càlida i entranyable.

Absolutament recomanable.

dissabte, 14 de maig del 2011

'Feines fotudes', nova revista de 4 Rius de Tinta


4 Rius de Tinta, col·lectiu de dibuixants professionals i amateurs del qual formo part, acaba de publicar digitalment el seu segon treball: Feines fotudes, que podreu trobar penjat aquí (pàgina d'Issuu) i aquí (bloc del col·lectiu), juntament amb la seva primera revista, L'emancipació.

A Feines fotudes hi hem participat Ivan Hernández, Dani Saus, Tònia Bauçà, Raji, Joan Puig Júnior, Mercè Fortià, Meri Gil, Pere Saguer, Quim Bou, Jet i Jose Arnau, que també n'ha fet una acurada maquetació.

La revista recull experiències autobiogràfiques i fictícies (algunes d'allò més surrealistes) relacionades amb el complicat món laboral. Hi trobarem també un magnífic text de Dani Saus que prologa els treballs i una mena de declaració d'intencions del col·lectiu.

Al darrere hi ha tot un any de treball i molta il·lusió. Com diu Dani Saus al pròleg, "Els membres del 4 Rius de Tinta no som pas molt diferents de la resta de mortals, i hem viscut tots, molts o pocs, ara o abans, l'amarga experiència d'exercir un treball on ens sentíem francament incòmodes. Però en comptes de guardar-ho en un raconet dels nostres creatius cervells, el que hem fet és plasmar-ho sobre el paper (o sobre la pantalla, més ben dit). El resultat és d'allò més variat, ja que no és un recull d'anècdotes desagradables sobre aquella feina que no desitjaríem ni al nostre pitjor enemic. Errat va qui es pensa que trobarà aquí un abocament de les nostres penes laborals, fet expressament per autosatisfer el nostre egocentrisme propi dels autors d'art (per a això ja tenim altres vies). En aquesta revista podreu delectar-vos amb relats d'altres temps i dimensions els protagonistes dels quals, tot i ser-nos llunyans, tenen unes vides que no es distancien pas de la duresa de les nostres quan es tracta de posar-se a treballar."

diumenge, 8 de maig del 2011

Arrugas, la pel·lícula


Una de les pel·lícules que espero amb més delit ara mateix és Arrugas, l'estrena de la qual està prevista per al 2012. Basada en el còmic del mateix nom de Paco Roca (Premi Nacional de Còmic 2008), el rodatge, en dibuixos animats en 2D, va començar l'hivern de 2010 i està previst que s'acabi aquest estiu. Tindrà una durada de 80 minuts i entre l'equip artístic, a més del mateix Paco Roca, que hi figura com a guionista i dissenyador, hi ha Ignacio Ferreras (director i coguionista) i Nani García (compositor), En la producció, trobem, entre altres, Cromosoma (que ja va participar en la producció de la premiada Bicicleta, cullera, poma) i Perro Verde Films.

El còmic, publicat per Astiberri, ens explica les circumstàncies personals d'Emilio, un malalt d'Alzheimer que ingressa en un geriàtric, on fa amistat amb diversos ancians, entre ells Miguel, amb el qual lluita per dur una vida digna malgrat tenir-ho tot en contra. Aquesta història d'amistat i de lluita se'ns narra amb molta sensibilitat. El dibuix és elegant i el color, exquisit. La història té un punt de bogeria que commou.

Esperem que les sales de cinema tractin el film amb el respecte que es mereix i que sigui un èxit, tant o més que Chico & Rita.

Podeu descarregar-vos el tràiler de la pel·lícula en la seva web.

5è Festival del Còmic a Torroella de Montgrí i l'Estartit



Ja tenim dates per a la cinquena edició del Festival del Còmic de Torroella de Montgrí i l'Estartit, organitzat per l'Ajuntament de Torroella, amb la col·laboració de Panini, COM Ràdio, La Ràdio Activitat, l'Estació Nàutica l'Estartit-Illes Medes i Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Es farà el 25 i el 26 de juny. De moment s'està preparant i no hi ha ni llista d'autors convidats, ni llista d'activitats programades, ni informació relativa a exposicions o concursos... Haurem d'estar atents, doncs, a la informació que anirà apareixent pròximament en aquest enllaç.

dimarts, 3 de maig del 2011

"Com fer vinyetes periodístiques", curs d'en Kap a Girona


Aquest dissabte 7 de maig, a la seu del Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona, tindrà lloc un curs intensiu sobre "Com fer vinyetes periodístiques: l'humor com a eina de comunicació", impartit per Jaume Capdevila (KAP), ninotaire de La VanguardiaMundo Deportivo i El Triangle, entre altres mitjans, i Premi Internacional d'Humor Gat Perich.

El curs consistirà en una sessió de 4 hores en què s'exploraran "els mecanismes de l'humor i les seves capacitats comunicatives" i així mateix es tractarà el dibuix "com a eina d'expressió o anàlisi". Per a més informació, cliqueu aquí.

diumenge, 1 de maig del 2011

Com fer webcòmics


Astiberri Ediciones ha publicat un suplement en línia en què Scott McCloud ens explica com fer un webcòmic. Aquí hi teniu l'enllaç. Us el recomano!

dissabte, 23 d’abril del 2011

Avui que és Sant Jordi, alguns suggeriments






Aquestes són algunes de les novetats en còmic que avui podríeu comprar. Bona diada!


diumenge, 17 d’abril del 2011

Patrimoni.gencat publica en format digital un monogràfic sobre el còmic a Catalunya


Amb motiu del Saló Internacional del Còmic, patrimoni.gencat, pàgina del web de la Generalitat dedicada al nostre patrimoni, fa un repàs del passat, el present i el futur del còmic a Catalunya, amb la publicació digital d'un monogràfic.

En el repàs històric, titulat "Un gènere amb història", el monogràfic parteix de les pintures rupestres, els frescos i relleus de l'art egipci, grec i romà, i arriba a l'edat mitjana amb l'esment de les bafarades que utilitzava Ramon Llull per il·lustrar alguns dels seus llibres. Seguidament fa referència a l'auca com a producte cultural propi de l'època industrial. El naixement del còmic català el situa al segle XX amb el naixement de tot un seguit de revistes infantils o patufets i les publicacions satíriques. Pel que fa al còmic de postguerra, esmenta el paper cabdal de Bruguera en la difusió d'un tipus de còmic barat i popular. També esmenta el paper cabdal, als anys seixanta, de Cavall Fort i Tretzevents en la recuperació de la nostra llengua i la nostra cultura, i ja en plena transició, el naixement d'altres propostes de còmic adult, provocadores i atrevides.


En un segon apartat, dedicat a "Personatges molt familiars", hi tenen un lloc: Massagran, la família Ulises, Mortadelo i Filemón, Jep i Fidel, Ot el bruixot, Esther, Superlópez, Eric Castel i Makinavaja.

El tercer apartat es titula "Dibuixar amb art", i aquí es fa una referència especial als còmics en què s'ha utilitzat el patrimoni català com a escenari de les historietes i a autors com Oriol Garcia i Pilarín Bayés. Les Tres Bessones tenen subapartat propi, per la seva tasca d'acostar algunes de les principals figures de l'art internacional al públic infantil.

En el quart apartat, "Cultura en majúscules", el Saló del Còmic, el futur Museu del Còmic i la Il·lustració i novament les Tres Bessones hi apareixen com a icones del nostre patrimoni en aquest àmbit.

En el cinquè apartat, "Del còmic a...", s'esmenten els principals treballs d'adaptació de còmics catalans al cine, el teatre i la televisió. Aquest criteri d'agafar només el còmic fet a Catalunya com a material traspassat a altres formats fa que trobem a faltar, per exemple, l'esment de les adaptacions que va fer Dagoll Dagom en teatre d'alguns còmics de Lauzier, que per mi són de les més sonades. En canvi, hi té un subapartat més que justificat Animac, Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya. El manga i la seva difusió per Televisió de Catalunya també hi té un lloc destacat i, en conseqüència, el Saló del Manga.



Pel que fa a l'últim apartat, "Parlem amb... Xavier Mariscal", es tracta d'una entrevista amb el pare del Cobi, en què entre altres temes es parla del futur del còmic. Tant de bo aquest darrer apartat es vagi ampliant amb entrevistes futures a moltíssims altres autors que mereixerien tenir-hi el mateix protagonisme o si més no un de semblant.

El reportatge disposa d'enllaços a determinats temes, que reben un tractament diferenciat, a webs destinades a algun aspecte del qual es parla en l'article, i també d'un calendari, "La màquina del temps del còmic català", que abraça des de finals del XIX fins als nostres dies.

Si voleu llegir el reportatge, cliqueu aquí.

dijous, 14 d’abril del 2011

Comença el Saló del Còmic


Ja tenim aquí una nova edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Aquest any, el Saló ens sorprèn, entre altres coses, amb diversos actes relacionats amb còmics que han estat traspassats a altres mitjans, televisius o cinematogràfics. Aquest dijous, hi haurà una videoconferència amb Robert Kirkman, el creador de The Walking Dead, la famosa sèrie televisiva de temàtica zombi, i una marató amb sis episodis de la primera temporada. A l’acte hi participarà el dibuixant del còmic en què es basa la sèrie, Charlie Adlard. I divendres, a la una del migdia, està prevista la presentacióde la pel·lícula Capitán Trueno y el Santo Grial, basada en el còmic que Víctor Mora va crear el 1956 i dirigida per Antonio Hernández.

Pel que fa a les taules rodones, divendres a les sis de la tarda, n'hi haurà una sobre El còmic en català, que moderarà Joan Navarro amb la participació d'Oriol Garcia Quera, Jordi Riera i l'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras.

Una altra presentació molt interessant és la del documental que vam poder veure ahir per televisió, El Papus: anatomia d'un atemptat, dirigit per David Fernández de Castro.

A banda de les exposicions, a l'entorn del 23-F, gats de vinyeta, zombis, Alfonso Zapico, El arte de volar i Rubén Pellejero, hi haurà tallers, concursos, concerts i activitats relacionades amb els jocs d'estratègia i els videojocs.

Annie Goetzinger és una de les autores convidades al Saló, de la qual cal destacar la seva col·laboració amb Víctor Mora en l'elaboració de la sèrie Felina, i amb el guionista Pierre Christin, amb qui va publicar nombrosos treballs: La Demoiselle de la Légion d'Honneur, La diva et le Kriegsspiel o Charlotte et Nancy, entre d’altres. Una altra autora molt interessant, des del meu punt de vista, és Camille Jourdy, de qui he tingut el grandíssim plaer de llegir la trilogia Rosalie Blum, publicada per Ediciones La Cúpula.
 
Esperem que el resultat d'aquest any estigui a l'alçada de tantes i interessants expectatives.

diumenge, 27 de març del 2011

Crítica literària en còmic


Sempre m'ha meravellat l'habilitat que tenen alguns autors per fer del còmic una eina apta per als usos més diversos. Entre altres, la crítica -literària, cinematogràfica, de còmic mateix, etc.-, que pot donar resultats boníssims. 'Els còmics del Jan', a casa nostra, ens han fet riure moltíssim, pel seu enginy i, cosa molt important, la seva capacitat de síntesi! Altra cosa són les paròdies, en les quals l'amic Miquel Casals és la bomba!

Avui, però, amb aquest pretext, us vull presentar un autor americà, Ward Sutton, especialitzat en humor polític, que anys enrere ja va fer per a The Village Voice, publicació amb la qual col·labora des de fa moltíssims anys, una crítica en còmic de la novel·la Indignació, de Philip Roth, que he llegit recentment i aprofito per recomanar. Philip Roth és un escriptor premiat amb el Pulitzer, entre altres, que fa més de cinquanta anys que escriu i que potser recordareu per la versió cinematogràfica que Isabel Coixet va fer de L'animal moribund -Elegy, el títol de la pel·lícula-.

Aquí teniu la ressenya literària que us esmentava de Ward Sutton. I en aquesta web més informació d'aquest autor tan interessant.

diumenge, 20 de març del 2011

Chico & Rita


Després de llegir-me el còmic, no em va quedar cap dubte que havia d'anar a veure la pel·lícula.

Chico & Rita és una història de les d'abans, una història clàssica, de pel·lícula dels anys quaranta, que no pretén altra cosa que homenatjar una música i una època, sense allunyar-se en cap moment dels dos protagonistes, que són l'eix al voltant del qual gira l'argument. I això es fa amb un dibuix, elegant i esteticista, que ens evoca una manera de fer trencadora amb el passat que vam descobrir dècades enrere, de la qual la revista Cairo era la principal impulsora, amb la col·laboració essencial d'artistes tan diferents com el mateix Mariscal, Daniel Torres, Gallardo, Montesol o Pere Joan, entre molts altres, i que encara avui dóna boníssims resultats.

En aquest treball reeixit, a Mariscal l'únic que se li pot retreure en algun moment és la falta d'expressivitat dels seus personatges. Aquest esteticisme a ultrança imposa un hermetisme en les faccions de les seves criatures que algun cop arriba a molestar. Malgrat això, excel·leix en la recreació d'atmosferes i en la posada en escena, de la qual deu tenir part de culpa el mateix Fernando Trueba, ja que la pel·lícula es va rodar primer amb actors reals i després es va dibuixar.

Per mi hi ha dos moments a la pel·lícula que haurien de passar a la història: el primer, el moment en què Rita es desperta després d'haver passat la primera nit d'amor amb Chico; el segon, el moment en què Chico somnia el retrobament amb Rita.

L'ús que es fa del color és impressionant. T'embolcalla, senzillament.

No us la podeu perdre!



diumenge, 13 de març del 2011

'Wilson', de Daniel Clowes


Daniel Clowes no és un autor fàcil de llegir, entre altres coses perquè té una tendència a abordar la misèria humana amb una impietat que no sempre ve de gust compartir. Wilson no se n'allunya gens. És la biografia crua i sense contemplacions d'un idiota malparit. Podria ser un cabró a la manera de House, però a diferència d'ell no té res que el salvi. Ni un bri d'intel·lecte; com a molt, una esquifida sensibilitat per la bèstia amb qui s'evadeix de la seva soledat "i és probable que per ningú més", com resa una frase publicitària. Wilson és un retrat del pitjor d'un mateix. És un home del qual en la vida real ens allunyem. Un destorb. Un ésser sense ètica. Un egoista fefaent. Un ingrat o un desagraït.

He llegit que Alexander Payne en vol fer una adaptació al cinema. El material és bo i el resultat pot ser lluït. De moment, si us el voleu llegir, trobareu el còmic editat en català, per Ediciones La Cúpula.

A un mes de la 29a edició del Saló del Còmic


Som a un mes de la inauguració de la 29a edició del Saló del Còmic de Barcelona. De moment sabem que els zombis hi seran protagonistes, que hi haurà un munt d'autors europeus convidats i que, entre altres exposicions, en tindrem una d'originals d'Alfonso Zapico -que espero amb deliri- i una altra de dedicada a El arte de volar, d'Antonio Altarriba i el dibuixant Kim, premi nacional de còmic de la Generalitat i del Ministeri de Cultura. 

Pel que fa als premis del Saló, aquest any s'hi ha inclòs un de nou a la millor pel·lícula nacional o estrangera basada en un còmic o que tingui el còmic com a protagonista. Ja ha acabat la primera ronda de votacions i el proper 25 de març comença la segona. Els nominats són els següents:

Blacksad 4. El infierno, el silencio, de Juan Díaz Canales y Juanjo Guarnido (Norma Editorial); El invierno del dibujante, de Paco Roca (Astiberri), i Ken Games 3: Ciseaux, de José Manuel Robledo i Marcial Toledano (Diábolo Ediciones) tenen tres nominacions cadascun: millor obra, millor guió i millor dibuix d'autor espanyol publicat el 2010. Autobiografía no autorizada 3, de Nacho Casanova (Diábolo Ediciones), ha estat nominada com a millor obra; Duelo de caracoles té una nominació al millor guió, de Pere Joan (Ediciones Sins Entido), i Jazz Maynard 4. Sin esperanza, una nominació al millor dibuix, de Roger (Diábolo Ediciones).

Com a millors obres estrangeres estan nominades Asterios Polyp, de David Mazzucchelli (Ediciones Sins Entido); En mis ojos, de Bastien Vivès (Diábolo Ediciones); Los muertos vivientes, de Robert Kirkman i Charlie Adlard (Planeta DeAgostini), i Wilson, de Daniel Clowes (Random House Mondadori / Ediciones La Cúpula, en català).

Ximo Abadía, Jesús Alonso Iglesias, David Sánchez i Martín Tognola estan nominats com a millor autor revelació espanyol 2010.

Opten al premi a la millor pel·lícula de 2010 basada en un còmic o en què el còmic sigui el protagonista: El Gran Vázquez, d'Óscar Aibar; Kick Ass, de Matthew Vaughn; María y yo, de Félix Fernández de Castro, i Scott Pilgrim vs The World, d'Edgar Wright.

Per a més informació, consulteu la pàgina de nominacions de Ficomic.