dissabte, 20 de febrer del 2010

Calvin i Hobbes en segell

A Un punhado de imagens Joao Miguel Lameiras ens explica que el proper juliol als Estats Units llançaran un nou segell de correus, que reproduïm, amb la imatge de Calvin i Hobbes. A més a més, ens diu que John Campanelli, The Plain Dealer, un periodista de Cleveland, la ciutat on viu l'autor d'aquests personatges i de les genials tires que protagonitzen, Bill Watterson, ha aconseguit una entrevista d'aquest darrer:  l'única entrevista que ha concedit Watterson en els darrers vint anys! Aquí la trobareu.

El còmic arriba a les noves tecnologies


Quan llegeixes notícies com aquesta -extreta del bloc La cárcel de papel- irremeiablement et sents com els dinosaures d'aquestes vinyetes de Miquelanxo Prado a Quotidianía delirante: fora de lloc.  

Segons ens diu Álvaro Pons en el seu article, Quotidianía delirante s'ha convertit en el primer iMotion Comic per a iPhone i iPod touch i ja es pot baixar des de la botiga iTunes. Perquè ens fem una idea de com es veurà, a la mateixa pàgina penja l'enllaç a Youtube de la demostració. Tot seguit reprodueix la nota de premsa en la qual s'anuncia aquest esdeveniment.

A Galicia Digital llegeixo que el producte, dissenyat a Galícia, s'anuncia com un còmic interactiu, al qual s'han afegit "animacions curosament dissenyades, opcions d'idioma per als textos, efectes especials, banda sonora i narració", "respectant, però, l'essència del còmic".

Per aquesta nova plataforma el còmic es distribuirà a més de setanta països de tot el món i pretén arribar a uns cinquanta milions de persones. La demostració que es pot descarregar gratuïtament forma part de la campanya de llançament del producte.

Per al meu gust tant l'animació com els efectes de so queden una mica postissos. L'efecte que m'han produït m'ha fet recordar el llargmetratge De profundis, del mateix autor, un prodigi quant al dibuix, però un experiment poc reeixit quant al tipus d'animació. El que sí m'ha seduït és la possibilitat de triar l'idioma en què vols llegir el còmic i que una de les llengües a triar precisament sigui el gallec.

Bé, tot plegat no ha fet més que començar. Hem d'esperar a veure com evoluciona. Jo, com Álvaro Pons, potser prefereixo el còmic sense additius, sigui quin sigui el format en què ens arribi.

Aquí trobareu la notícia que es va donar d'aquest projecte el novembre passat a La Voz de Galicia.

aquí, la notícia tal com la dóna Miquelanxo Prado en la seva magnífica web.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Liberatore, a la propera edició del Saló del Còmic de Barcelona

Diversos autors assistiran com a convidats a la 28a edició del Saló del Còmic de Barcelona. Jeff Smith, Gilbert Shelton, Tanino Liberatore, Gene Ha i Lewis Trondheim ja hi han confirmat la seva presència. D'aquests, m'agradaria parlar de Liberatore.

Tanino Liberatore va ser un dels autors que més em van sacsejar interiorment durant la meva adolescència. Etiquetat com a autor underground, va ser amb Stefano Tamburini amb qui va començar a publicar les primeres aventures de Ranxerox. Alguns deuen recordar la portada que va fer per al disc de Frank Zappa The man from Utopia. L'any 2003, a més, va guanyar el Cèsar pel millor vestuari a la pel·lícula Astérix y Obélix: misión Cleopatra.

Per mi Liberatore és el que anomenaria un autor gamberro, ja que els seus còmics són qualsevol altra cosa que políticament correctes. Rellegint les aventures de Ranxerox, una s'adona de la manca de prejudicis creatius cap a determinades qüestions en una època en què la consciència social era força diferent a la d'ara. Són històries en les quals és impossible trobar-hi cap rerefons moral. Potser és una apreciació molt personal la que faré, però actualment només he trobat un autor que se li acosti en aquesta proposta per mi radical: el japonès Suehiro Maruo (autor convidat al Saló fa pocs anys), que aborda el sexe i la violència amb una amoralitat fora del que és habitual. En Liberatore, potser, la manera d'abordar-ho és més feliç, en el sentit que els personatges assumeixen amb naturalitat l'entorn en el qual viuen i s'hi adapten sense patiment; en Maruo és més tràgica, sofrent, deliberadament traumàtica. Res hi té a veure, per exemple, el discurs d'un altre autor a qui li encanta provocar: Frank Miller. A Sin City, per exemple, el discurs moral és ben patent. En els seus còmics no deixa d'haver-hi bons i dolents.

Com a testimoni d'aquesta felicitat en un entorn degradat a què em referia en parlar de la sèrie Ranxerox, us deixo amb la il·lustració amb què he encapçalat aquest article, gairebé una foto de família.

dissabte, 13 de febrer del 2010

Quan realitat i ficció són tan i tan properes

Compareu les tres imatges anteriors. La primera pertany a la ciutat de Centràlia (Pennsilvània), els últims habitants de la qual -segons llegeixo a El Periódico d'avui- han de marxar per un incendi al subsòl provocat per una crema d'escombraries que va encendre als anys seixanta el carbó d'aquest poble miner i que és probable que continuï cremant durant un parell de segles. La segona és extreta de la pel·lícula La carretera, acabada d'estrenar als cinemes, dirigida eficaçment per John Hillcoat i basada en l'apocalíptica novel·la homònima de Cormac McCarthy. La tercera és la portada d'un dels còmics més esfereïdors de Jacques Tardi, La guerra de las trincheras (1914-1918), reeditat per Norma l'estiu passat, que ens explica magistralment els horrors de la guerra prenent com a base l'experiència del seu avi al front durant la Primera Guerra Mundial.

Quin efecte fa cadascuna d'aquestes imatges? No us produeixen totes tres la mateixa sensació de desassossec? Cadascuna mostra una veritat: un paisatge devastat fruit d'una tragèdia que se'ns escapa de les mans. Una nova circumstància que s'imposa i que empeny a fugir.

La fi. La nostra fi o la fi del món. Aquesta és una idea que sovint planeja pels nostres caps. Com serà? Què farà que tot s'acabi de cop? Hi haurà esperança, malgrat aquesta fi? En serem nosaltres mateixos els artífexs? És l'última lliçó que hem de rebre per acabar d'acceptar la nostra petitesa, la nostra existència circumstancial?

divendres, 12 de febrer del 2010

El programa Tags, de TV3, parla dels webcòmics

El 19 de gener passat el programa Tags, de TV3, va emetre un reportatge sobre els webcomics. Hi havia com a convidats diversos autors, entre ells Àlex S. Roca, ànima des de fa més de dos anys d'El Tentacle, a qui pertany l'acudit que encapçala l'article. No és aquesta la seva primera aparició als mitjans i la veritat és que tant ell com els altres convidats (Andrés Palomino, ànima de Crónicas PSN, o el joveníssim Edo Moya, amb un espai propi a Subcultura), van explicar molt bé com es fa un webcomic.

Tot seguit us dono les dreceres per poder veure el programa.

http://www.tv3.cat/videos/2445059/Webcomics-(1a-part)

http://www.tv3.cat/videos/2411659/Webcomics-(2a-part

dijous, 11 de febrer del 2010

Adèle Blanc-Sec, un nou personatge de pel·lícula


Molta expectació hi ha amb la nova pel·lícula de Luc Besson, Adèle Blanc-Sec, l'estrena de la qual s'anuncia per a l'abril d'aquest any. A la pel·lícula, basada en la sèrie de còmics protagonitzats per aquesta inoblidable heroïna creada per Jacques Tardi, Louise Borgoin (Le petit Nicolas, 2009) interpreta la intrèpida periodista. El projecte vol culminar en una trilogia.

El personatge de Tardi és un dels meus preferits. Les seves aventures són d'allò més sorprenents. Adèle Blanc-Sec és una dona atípica en el melic d'Europa -París evidentment-, a principi del segle XX, que viu a la descoberta de misteris carregats d'elements sobrenaturals: monstres, dimonis, mòmies i altres éssers extraordinaris, i de científics embogits.

La primera aventura, Adèle y la bestia, va aparèixer l'any 1976. La van seguir El demonio de la Torre Eiffel (1976), El sabio loco (1977), Momias enloquecidas (1978), El secreto de la salamandra (1981), El ahogado de dos cabezas (1985), Todos monstruos (1994) i El misterio de las profundidades (1998). Una obra, doncs, desenvolupada durant més de vint anys. París s'hi reconeix, a les vinyetes, i això afegeix un nou al·licient a aquests còmics.

Fa por pensar en una Adèle Blanc-Sec de pel·lícula. No tots els còmics traspassats a aquest mitjà han estat a l'alçada de l'original. Confiem que Luc Besson se'n sortirà.

Aquí trobareu una web dedicada exclusivament a les aventures d'aquest personatge en còmic. 

Maleïda publicitat o com ser Marge Simpson per un dia


Aquest matí, mentre esmorzava davant l'ordinador com tantes treballadores i treballadors a qui la crisi ja ni permet de menjar-se un bon entrepà a la cafeteria de la cantonada, he rebut per e-mail el correu següent: "Antònia, treu-te aquests quilos de més i comença a disfrutar".

Ni es tractava de la meva parella en un dels seus dies aguts ni era cap d'aquelles amigues entranyables amb les quals l'excés de confiança de vegades et porta a deixar anar o rebre impertinències d'aquesta magnitud. L'emissor era algú desconegut que s'havia proposat d'amargar-me l'esmorzar i gairebé ho aconsegueix... Una clínica de cirurgia plàstica!

Ja podeu imaginar-vos la quantitat d'estirabots que m'han vingut al cap... No sé si en Vegeta s'hauria quedat curt al meu costat! El cas és que de cop he tingut moltes ganes de respondre a aquesta gent amb alguna cosa que els fes caure una miqueta la cara de vergonya.

Les companyes -a les dones aquesta qüestió ens uneix tant com parlar dels fills o criticar la parella- han començat a suggerir-me tot de respostes, matusseres unes i brillants d'altres, per poder quedar-me una micona a gust... Des d'enviar-los una fotografia d'una model anorèxica amb el text "Evidentment us heu equivocat de destinatària", fins a una altra d'un escuradents que anunciés "L'excel·lència del meu físic està fora de tot dubte" o la fotografia amb què encapçalo aquest article, amb aquest altre text: "Si Marge Simpson ha arribat a ser portada de Playboy potser és el moment de canviar les vostres estratègies publicitàries".

En tot cas, aquí em teniu, feta una fura.

dimecres, 10 de febrer del 2010

El català d'en Vegeta, fes-lo córrer


Al Facebook han sorgit un parell de grups que, sota el lema "El català d'en Vegeta, passa'l" o "Les frases d'en Vegeta", ja han aplegat quatre mil seguidors un i més de dos-cents l'altre. La intenció és promoure aquest personatge com a model lingüístic i reconèixer el paper que ha tingut en la normalització del català al nostre país. Fixeu-vos, si no, amb el que en diu el primer:

"Per tots aquells que considerem que un capítol de Bola de drac en català era més eficient per normalitzar la llengua que qualsevol política del Govern. Perquè en Vegeta ens ha demostrat que en català també es pot insultar d'allò més bé! Deixeu de dir "Gilipoyas" o "Cabrón" i passeu-vos als "Brètols" o "Fantasmot"! Si en Vegeta ho pot, tots podem!"

Al costat de "brètols" o "fantasmots", expressions memorables com "soldat de llauna", "ximple", "mitja merda", "cap de suro" o "patata" són recordades entre rialles. D'altres d'usuals són amenaces del tipus: "Et liquidaré, desgraciat!", "Us esclafaré", "T'estomacaré, bavau llefiscós!", "No subestimis mai el superguerrer", "No ho heu sabut calcular, soldats de llauna!", "Te'n trauré a cops de peu", "Tant de bo rebentessis", "Aquest cop et fumeré", "Vosaltres aneu a casa i preneu-vos un got de llet ben calentona. No cal que vingueu amb mi!", "Us faré miques... Qui serà el primer? Tu, mocós? O tu, noieta?", "Ja veureu quan us atrapi, no passareu mandra!", "Només sou uns robots d'estar per casa", "Ja podries haver sortit més ben plantat", "Et veig una mica rebregat"...

A més a més, al youtube es poden veure recopilacions d'escenes amb algunes d'aquestes expressions.

Us deixo unes quantes dreceres perquè ho disfruteu com jo:



  

dissabte, 6 de febrer del 2010

Del 4 al 7 de febrer, Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà


Mentre anem fent boca amb la programació ja anunciada de l'Animac 2010 (14a Mostra Internacional de Cinema d'Animació a Catalunya), que tindrà lloc a Lleida del 22 al 28 de febrer, del de moment dijous passat es va inaugurar a Cassà de la Selva (Gironès) la Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà (MACCA) 2010, que enguany ha convidat el director Albert Serra (a la fotografia), director d'Honor de cavalleria i premi Gaudí 2009 a la millor pel·lícula per El cant dels ocells, perquè presenti els seus films menys coneguts. Avui dissabte al matí, de 9 a 11, ha començat el Correcurts al Centre Recreatiu i, durant tot el dia, hi haurà 4 hores del millor cinema d'animació infantil: al matí, a la Sala Galà, pel·lícules de Segundo de Chomón amb diferents contacontes , i a la tarda, a partir de 2/4 de 5, al Cinema Puig d'Arques, l'estudi d'animació català Cromosoma presentarà els seus personatges (les 3 Bessones, en Tom, la Pimpa, La Bruixa Avorrida). A més a més es mostrarà una selecció de pel·lícules del festival Ale Kino de Poznan, Polònia. Diumenge, la Cibermacca presentarà noves propostes, com el taller d'animació stop motion amb persones, i hi haurà el lliurament del 4t Premi Domènec Torrent i Gelmà als Amics del Cine de la Vall de Ribes. Una altra novetat destacada d'aquest festival serà la projecció de curtmetratges als bars de Cassà durant tot el cap de setmana, dins el programa Dels bars venim, als bars tornem.

El programa, complet, el trobareu aquí.

Al diari El Punt trobareu una crònica de l'acte d'inauguració d'ahir.

La mostra, l'organitza el Cine Club 8 i 1/2 de Cassà.

dijous, 4 de febrer del 2010

Quarta temporada de Pardillos i sisena i última de Lost


I què em dieu de l'habilitat d'Aza (Carlos Azaustre) per col·locar el seu producte: Pardillos? Ja va per la quarta temporada en línia i en edició en paper. Els tres volums anteriors van per la cinquena edició el primer, per la segona edició el segon i a punt d'esgotar-se la primera edició el tercer. Tots autoeditats. A més a més, aquest 2009 passat va aconseguir el premi Expocomic al millor còmic en línia i el premi Blogging al millor bloc còmic en línia. També té els premis Listo de Oro i Spooky a la millor paròdia.  El nombre de seguidors en línia va augmentant. L'autor es pot donar el gust de fer i vendre pòsters, xapes, postals i samarretes amb els seus personatges... En fi. Si a més a més resulta que té talent, aquesta publicitat descomunal no li hauria de servir per entrar a l'aspre món editorial amb alguna garantia?

De moment, Aza va fent. I, mentrestant, la darrera temporada de la sèrie de televisió, que ha marcat un abans i un després sense cap dubte, acaba d'inaugurar-se. Com quedarem els seguidors un cop s'acabi? Flash forward va intentar en va ser-ne el recanvi. Dic en va perquè ja des dels primers capítols es va veure que la inspiració dels guionistes era més aviat migrada. Trigarem a veure res que s'hi assembli remotament? Quin desconsol!

Promoure's amb intel·ligència


Hi ha maneres i maneres de fer-se promoció i Meri Gil n'ha trobat una que crida d'allò més l'atenció. Des del seu bloc convida tothom qui vulgui aconseguir gratis el seu llibre Cómo llegué a odiar a mis compañeros de piso a imprimir un cartell que en fa publicitat, penjar-lo en un lloc legal, fer-s'hi una foto i enviar-l'hi. Té tot aquest febrer per fer-ho. El resultat, espero que ens l'expliqui aviat! D'entre els participants, se n'escolliran tres: la foto més divertida, la més treballada i la més ridícula, que tindran llibre segur. I pel que fa a la resta només dues podran beneficiar-se del que decideixi l'atzar o, més ben dit, la boqueta innocent de l'Ebichu.

Animeu-vos-hi, que la cosa té conya!

Orn 4 ja es troba a les llibreries


Una bona notícia per als seguidors d'aquesta saga de Quim Bou és que el volum número 4 ja es troba a les llibreries. En la batalla ens presenta un Orn  impel·lit a fer un exèrcit d'una colla de pagesos que fugen del seu poble, saquejat per uns invasors. L'estela del passat farà que l'Orn prengui partit en una causa que, en principi, no és la seva. En la batalla, l'Orn excel·lirà pels seus dots d'estratega i de soldat. Després, el fàstic per la sang vessada, la pena pels qui hi han deixat la vida, entelarà qualsevol victòria.

Les panoràmiques amb els exèrcits formats, a punt per al combat, alternades amb els moments inicials de la batalla, més propers als nostres ulls, el desencadenant de la lluita en plena efervescència i, finalment, el continuum de vinyetes on l'avanç progressiu de la sang tacant els cossos, brollant de les ferides, ho embruta tot, amb mesura, afegeixen nous al·licients visuals a aquells que disfrutem amb la manera de fer precisa i elegant d'aquest dibuixant.