divendres, 23 d’abril del 2010

Alguns còmics que he vist avui a les parades de llibres de la Rambla de Girona

Quim Bou té la sort els darrers anys de figurar entre la munió de novetats editorials de Sant Jordi com una més. Aquest any li tocava el torn a l'últim número de la saga. Un altre autor afortunat ha estat Picanyol, que fa poc va presentar a Girona el segon volum recopilatori de les tires d'Ot el bruixot. Com a productes derivats de l'èxit de determinades pel·lícules tenim la novel·la gràfica de Crepúsculo. I, per acabar, una sorpresa fins i tot per mi: la novel·la gràfica que s'ha fet a partir de la versió cinematogràfica de Tim Burton d'Alícia en el país de les meravelles. A això hi hem d'afegir algun còmic de superherois, Génesis de Robert Crumb i els tradicionals còmics infantils de tota la vida...

I para de comptar!

dijous, 22 d’abril del 2010

El vecino


M'he acabat de llegir El vecino 3, de Santiago García i Pepo Pérez, i després d'una lectura tan profitosa no tindré altre remei que córrer a la llibreria a veure si caço els dos primers volums.

M'ha encantat aquesta història! No té la mala bava d'un Lauzier, perquè és de la mena de còmics en què l'autocomplaença passa a decidir el to general, però els personatges tenen l'atractiu que ens són molt més propers i que, tot i que se'n remarquen les misèries, en surten ufanosos, ja que les entomen amb més barra que no pas vergonya. Això fa que, al contrari del que passa amb els còmics de Gérard Lauzier, les històries d'aquests personatges ens acabin implicant emocionalment, de manera que en comptes de jutjar-los els observem amb els ulls de qui admet i es resigna al fet que l'home -i la dona- és un animal d'allò més imperfecte.

Recomanacions per Sant Jordi i... estrenem bloc!

Per Sant Jordi qui pot estar-se de fer recomanacions? Meri Gil, al seu bloc, recull les recomanacions que li hem fet alguns membres del col·lectiu 4 Rius de Tinta -entre elles la meva, que us avanço amb la il·lustració que encapçala aquest article- i aprofita l'avinentesa per anunciar-vos el nou bloc del nostre col·lectiu.

Aneu-hi i llegiu-vos-ho. Les recomanacions, d'altra banda, són molt diverses i interessantíssimes! 

dissabte, 17 d’abril del 2010

Presentació a Olot de l'àlbum 'Una bomba a la corbata'


Aquest divendres passat, 16 d'abril, a les 7 de la tarda, al Teatre Principal, va tenir lloc la presentació del llibre-còmic Una bomba a la corbata, el quart volum de la col·lecció El Gamarús, de les Edicions Municipals d'Olot. En l'acte van intervenir Quim Bou, autor dels dibuixos; Pep Fargas, guionista; Anna Torrent, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, i Joan Barnadas, historiador que ha assessorat els autors per fer l'àlbum.

Quim Bou ho anunciava dies enrere al seu bloc.

Altres àlbums de la col·lecció són: L'Orde de l'Escorpí, amb dibuix també de Quim Bou i guió de Pep Fargas, i El Misteri de Sant Esteve i La cabana d'en Marunys, aquests dibuixats per Jaume Cots i amb guió també de Pep Fargas.

Aquesta iniciativa pretén divulgar la història local d'Olot entre els joves, mitjançant una col·lecció d'àlbums el 50 % dels quals és text i l'altre 50 % còmic. Pep Fargas, exregidor de l'Ajuntament d'Olot, a més de ser-ne el guionista, és el pare del projecte. El primer àlbum es va editar fa quatre anys. La pega, segons diu el mateix Quim Bou, és que fora d'Olot costen molt de trobar.

dijous, 15 d’abril del 2010

La maduresa creativa de Daniel Torres a 'Burbujas'


Dies enrere, en un article en el qual parlava de la infantilització dels còmics, exposava el cas de Daniel Torres com a autor que, durant un temps, ens havia semblat que es passaria indefectiblement al còmic infantil. Fa gairebé un any, però, va publicar la seva primera novel·la gràfica, Burbujas, en la qual desmentia aquesta idea. Burbujas va ser celebrada com un retorn reeixidíssim de Daniel Torres al còmic adult, amb una temàtica i un estil inèdits en la seva trajectòria. El mateix format de novel·la gràfica era nou. Pel que fa a la temàtica, allunyada de les epopeies fantàstiques dels seus personatges anteriors, ens duia cap a un viatge introspectiu en la vida d'un home de mitjana edat en plena crisi vital. L'estil del dibuix, fresc, gens encotillat, però fidel a la línia clara, ens mostrava un home, Ramón, amb l'aparença d'un Tintín crescudet, i una dona, Marga, l'esposa, fent ostentació de la seva faceta més desagradable.

És interessant la història. Les reflexions que es fa el personatge en plena crisi, els seus alters ego i la visió que ens ofereixen del món masculí i del món femení, contraposats però víctimes i botxins dins el mateix engany, la vida, en la qual allò que salva els uns pot enfonsar els altres... I interessant també és el paper que hi tenen els amics, els seus recursos per sortir-se'n, o el paper dels fills, i la seva clarividència. És una visió amarga, però, la que ens ofereix, que ens pessiga dolorosament sense deixar-nos anar.

Si no l'heu llegit, no us n'estigueu. I menys ara que ja es comença a trobar en algunes biblioteques.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Picanyol, a Girona, commemora els quaranta anys d'Ot el bruixot

El personatge de Picanyol Ot el bruixot ha complert quaranta anys i per commemorar-ho Norma Editorial ha publicat de moment dos àlbums recopilatoris de les seves tires. Divendres passat Picanyol va ser a Girona per presentar aquest treball i parlar d'ell mateix i del personatge que li ha donat més popularitat, en un acte organitzat per la Llibreria Empúries.

L'acte va ser concorregut. Molts familiars i coneguts omplien la sala de la Casa de Cultura de Girona. Em va estranyar no veure-hi els mitjans de comunicació de la ciutat ni cap personalitat representativa de la cultura i de la política gironines. El diari El Punt va ser l'únic que es va fer ressò de l'esdeveniment. El mateix dia publicava una nota breu anunciant-lo. La cobertura informativa de la presència de tota una institució cultural del país a Girona, però, s'acabava aquí.

L'acte el van presentar l'escriptor David Pagès i la mestra i escriptora Alegria Julià, que van fer una remembrança de la trajectòria d'aquest dibuixant i van comentar algunes de les vinyetes més representatives de la seva manera de fer.

Picanyol va aprofitar per agrair la presència a familiars i coneguts i en un acte entranyable ens va parlar d'ell mateix, dels orígens del personatge, de les seves crisis creatives i de les seves fonts d'inspiració. Va tenir paraules d'agraïment a Albert Jané, que, a part de donar-li nom al personatge, des de Cavall Fort va propiciar que aquest bruixot anés creixent fins avui, i al director de la revista Lecturas Juli Bou Gubert, que durant els vint-i-cinc anys que Picanyol va col·laborar en aquest mitjà li va deixar llibertat total per fer la seva tasca. Va explicar-nos la seva passió pels llibres d'aventures i, en concret, "pels llibres que expliquen històries verídiques de supervivència, com ara les que surten al llibre Terra d'homes, de l'aviador i escriptor Antoine de Saint-Exupéry". També ens va dir tot divertit que sovint trobava inspiració al tren per a les seves històries i que per dedicar-se a dibuixar calia "estar una mica tocat de l'ala".

                                          
Aquí veiem Picanyol signant exemplars dels dos àlbums recopilatoris al final de l'acte de presentació.

dimarts, 6 d’abril del 2010

Com entrenar el teu drac, estrena en català


Dreamers acaba d'estrenar Com entrenar el teu drac, que des del 26 de març es pot veure en català a les nostres pantalles. L'inconvenient, però, continua sent el mateix: per veure-la en 3D, l'has de veure doblada al castellà.

Al marge d'això, us he de dir que la pel·lícula és un prodigi visualment parlant. No tan sols pels escenaris o la mateixa animació, sinó també per la galeria de personatges que retrata, que, lluny de mostrar-se excessius i, per tant, lluny de saturar-nos, confegeixen un món que a voltes és terrible i d'altres és magnífic.

El protagonista, Singlot, és un nen víking fora de lloc, en una terra on el que més es valora és el coratge associat a la força física i a l'habilitat per matar dracs. Cansat de ser la riota de tothom i una vergonya per al seu pare, decideix sortir en plena batalla contra els dracs i caçar una Fúria Nocturna, una espècie de drac que mai cap víking ha aconseguit ni tan sols veure. La història es capgira quan el nen descobreix que els dracs amaguen un gran secret.

L'argument és ple de llocs comuns (ja ho veieu), però la història flueix fàcilment i els detalls són allò que fan d'aquest treball un film absolutament recomanable. 

dilluns, 5 d’abril del 2010

Joan Sanz, la veu d'en Vegeta en català, saluda els fans de 'Bola de drac'



Joan Sanz, la veu d'en Vegeta en català, ens escriu al bloc per comentar-nos com està d'astorat de veure la repercussió de la sèrie Bola de drac encara avui i en concret del personatge que ell doblava, en Vegeta, que ha desfermat un corrent de seguidors, nostàlgics del català que parlava el personatge a la sèrie.

Així mateix, ens convida a veure aquest document d'homenatge a en Vegeta.