dimarts, 28 de desembre del 2010

El català, a l'escola


Amb aquesta imatge, corresponent a una portada de la revista Cavall Fort de l'octubre de 1970, Rosa Lizandra, des del seu interessantíssim bloc, encapçala un article que, entre altres coses, ens fa de recordatori de com estaven les coses fa quaranta anys i es ressent de com estan en aquests moments pel que fa al nostre model d'immersió lingüística, que una sentència del Tribunal Suprem ara posa en tela de judici.

La immersió lingüística, tal com diu Rosa Lizandra al seu bloc, garanteix "una política que cohesiona el país, té un consens general i serveix d'element integrador" i, malgrat això, tot i que ha estat i és un model que funciona sense posar en perill la convivència a Catalunya, garantint que l'alumnat, en acabar l'ensenyament obligatori, tingui les mateixes competències en català que en castellà, ara és objecte de recurs. La raó que ens dóna la Sentència és que el model d'immersió ha de ser un model transitori que cal aplicar mentre el català no estigui normalitzat. Ara mateix, però, segons la mateixa Sentència, la situació ha canviat, si tenim en compte el que expressa, al seu torn, el Tribunal Constitucional en la Sentència 31/2010, perquè el català ja està normalitzat. El català, doncs, no pot continuar tenint el tracte de favor que li hem donat al llarg de tots aquests anys i el castellà, per tant, ha d'esdevenir llengua vehicular a l'ensenyament en la mateixa proporció que el català. Amb aquests arguments, doncs, sembla que la teoria del castellà com a llengua amenaçada a Catalunya va prenent cos!


És veritat que el català ja està normalitzat, senyors magistrats? Si fos així, en quants àmbits públics (ja no dic privats) hauríem de trobar-nos que la desproporció inicial en detriment del català definitivament ha desaparegut?

Puigbert, a l'edició d'El Punt digital de 25 de desembre, dins la secció "Gat i gos", publicava l'acudit anterior, el qual expressa, certament, el sentiment de molts catalans cap a aquesta nova imposició. Ens sentim agredits, apallissats, anorreats. Amb Catalunya tot s'hi val? A qui pretenen enganyar?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada