Amb motiu del Saló Internacional del Còmic, patrimoni.gencat, pàgina del web de la Generalitat dedicada al nostre patrimoni, fa un repàs del passat, el present i el futur del còmic a Catalunya, amb la publicació digital d'un monogràfic.
En el repàs històric, titulat "Un gènere amb història", el monogràfic parteix de les pintures rupestres, els frescos i relleus de l'art egipci, grec i romà, i arriba a l'edat mitjana amb l'esment de les bafarades que utilitzava Ramon Llull per il·lustrar alguns dels seus llibres. Seguidament fa referència a l'auca com a producte cultural propi de l'època industrial. El naixement del còmic català el situa al segle XX amb el naixement de tot un seguit de revistes infantils o patufets i les publicacions satíriques. Pel que fa al còmic de postguerra, esmenta el paper cabdal de Bruguera en la difusió d'un tipus de còmic barat i popular. També esmenta el paper cabdal, als anys seixanta, de Cavall Fort i Tretzevents en la recuperació de la nostra llengua i la nostra cultura, i ja en plena transició, el naixement d'altres propostes de còmic adult, provocadores i atrevides.
En un segon apartat, dedicat a "Personatges molt familiars", hi tenen un lloc: Massagran, la família Ulises, Mortadelo i Filemón, Jep i Fidel, Ot el bruixot, Esther, Superlópez, Eric Castel i Makinavaja. El tercer apartat es titula "Dibuixar amb art", i aquí es fa una referència especial als còmics en què s'ha utilitzat el patrimoni català com a escenari de les historietes i a autors com Oriol Garcia i Pilarín Bayés. Les Tres Bessones tenen subapartat propi, per la seva tasca d'acostar algunes de les principals figures de l'art internacional al públic infantil.
En el quart apartat, "Cultura en majúscules", el Saló del Còmic, el futur Museu del Còmic i la Il·lustració i novament les Tres Bessones hi apareixen com a icones del nostre patrimoni en aquest àmbit.
En el cinquè apartat, "Del còmic a...", s'esmenten els principals treballs d'adaptació de còmics catalans al cine, el teatre i la televisió. Aquest criteri d'agafar només el còmic fet a Catalunya com a material traspassat a altres formats fa que trobem a faltar, per exemple, l'esment de les adaptacions que va fer Dagoll Dagom en teatre d'alguns còmics de Lauzier, que per mi són de les més sonades. En canvi, hi té un subapartat més que justificat Animac, Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya. El manga i la seva difusió per Televisió de Catalunya també hi té un lloc destacat i, en conseqüència, el Saló del Manga.
Pel que fa a l'últim apartat, "Parlem amb... Xavier Mariscal", es tracta d'una entrevista amb el pare del Cobi, en què entre altres temes es parla del futur del còmic. Tant de bo aquest darrer apartat es vagi ampliant amb entrevistes futures a moltíssims altres autors que mereixerien tenir-hi el mateix protagonisme o si més no un de semblant.
El reportatge disposa d'enllaços a determinats temes, que reben un tractament diferenciat, a webs destinades a algun aspecte del qual es parla en l'article, i també d'un calendari, "La màquina del temps del còmic català", que abraça des de finals del XIX fins als nostres dies.
Si voleu llegir el reportatge, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada