divendres, 4 de desembre de 2009

Malalts als còmics



Feia temps que la lectura d'un còmic no em subjugava tant. M'acabo de llegir Epiléptico. La ascensión del gran mal, de David B., nom artístic amb què signa les seves obres Pierre-François Beauchard (nascut el 9 de febrer de 1959 a Nîmes). El còmic, en format de novel·la gràfica, està editat per Sins Entido i és una història crua, sense concessions, en què l'epilèpsia del germà del narrador és la raó de ser de tota una família que es mou a la deriva, a la recerca d'una cura inexistent.

És un còmic difícil de llegir. No tant per l'extensió -més de 350 pàgines- com per l'estil punyent, esfereïdor, dels seus dibuixos, en blanc i negre. És un relat angoixant, terrorífic, que ens remou per dins, que ens sacseja, ens convulsiona, ens fa viure de prop l'horror de la malaltia i la desesperança... L'epilèpsia és visualitzada com una mena de serp que s'entortolliga al malalt, el saseja per dins i li vessa per la boca: una espècie de monstre del mal que s'emporta la persona durant la crisi i la fa morir una miqueta, per acabar destruint-la, llevant-li l'ànima, la voluntat, les ganes de fer, de sentir i de viure.

Impressionants són les batalles reproduïdes en la imaginació de l'autor, els somnis, els fantasmes. Esfereïdor el retrat del germà en plena crisi. Impactants les conseqüències de tants tractaments fracassats. És un relat difícilment oblidable.

No és el primer còmic que llegeixo en què la malaltia és la protagonista. Recordo amb satisfacció les lectures d'Arrugas, de Paco Roca, o de Maria i jo, de Miguel Gallardo, que a diferència d'aquesta sí que et donen alguna cosa a què agafar-te. Una sensació semblant a Epilèptico em va provocar Madre, vuelve a casa, de Paul Hornschemeter, que tot i tenir un estil molt diferent, entre altres coses és acolorit, també aconsegueix angoixar-te i en algun moment desesperar-te. Totes elles, excepte Arrugas, són històries autobiogràfiques. Couen en molts moments. T'angunien i et fan reconsiderar la pròpia fragilitat.

Epiléptico va ser elegit el millor còmic per la revista Time i el millor llibre de no-ficció per Metacritic.

Sens dubte és una obra mestra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada