La maduresa creativa de Daniel Torres a 'Burbujas'

Dies enrere, en un article en el qual parlava de la infantilització dels còmics, exposava el cas de Daniel Torres com a autor que, durant un temps, ens havia semblat que es passaria indefectiblement al còmic infantil. Fa gairebé un any, però, va publicar la seva primera novel·la gràfica, Burbujas, en la qual desmentia aquesta idea. Burbujas va ser celebrada com un retorn reeixidíssim de Daniel Torres al còmic adult, amb una temàtica i un estil inèdits en la seva trajectòria. El mateix format de novel·la gràfica era nou. Pel que fa a la temàtica, allunyada de les epopeies fantàstiques dels seus personatges anteriors, ens duia cap a un viatge introspectiu en la vida d'un home de mitjana edat en plena crisi vital. L'estil del dibuix, fresc, gens encotillat, però fidel a la línia clara, ens mostrava un home, Ramón, amb l'aparença d'un Tintín crescudet, i una dona, Marga, l'esposa, fent ostentació de la seva faceta més desagradable.

És interessant la història. Les reflexions que es fa el personatge en plena crisi, els seus alters ego i la visió que ens ofereixen del món masculí i del món femení, contraposats però víctimes i botxins dins el mateix engany, la vida, en la qual allò que salva els uns pot enfonsar els altres... I interessant també és el paper que hi tenen els amics, els seus recursos per sortir-se'n, o el paper dels fills, i la seva clarividència. És una visió amarga, però, la que ens ofereix, que ens pessiga dolorosament sense deixar-nos anar.

Si no l'heu llegit, no us n'estigueu. I menys ara que ja es comença a trobar en algunes biblioteques.