M'he acabat de llegir El vecino 3, de Santiago García i Pepo Pérez, i després d'una lectura tan profitosa no tindré altre remei que córrer a la llibreria a veure si caço els dos primers volums.
M'ha encantat aquesta història! No té la mala bava d'un Lauzier, perquè és de la mena de còmics en què l'autocomplaença passa a decidir el to general, però els personatges tenen l'atractiu que ens són molt més propers i que, tot i que se'n remarquen les misèries, en surten ufanosos, ja que les entomen amb més barra que no pas vergonya. Això fa que, al contrari del que passa amb els còmics de Gérard Lauzier, les històries d'aquests personatges ens acabin implicant emocionalment, de manera que en comptes de jutjar-los els observem amb els ulls de qui admet i es resigna al fet que l'home -i la dona- és un animal d'allò més imperfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada