És evident que el món editorial infantil i juvenil ha canviat molt en les últimes dècades. Els nous textos, per exemple, cada vegada van més carregats de reclams visuals, tàctils o olfactius. Les lletres agafen formes i colors diferents o s'amaguen per aflorar gràcies a una fricció o a una lupa feta expressament. Els dibuixos han deixat enrere la tradicional funció il·lustrativa i ara van acompanyats de superfícies tàctils de tota mena o d'olors que ens evoquen els boscos més frondosos o les clavegueres més pudents. El llibre ha abandonat els formats clàssics i les estrelles d'aquest nou firmament són la Penya dels Tigres, Geronimo Stiltton, el Capità Calçotets o el Greg. Nous herois -o antiherois- que apareixen secundats per unes noves formes de presentació inimaginables quaranta anys enrere, que potser es començaven a esbossar amb la iniciativa d'una Editorial Bruguera que editava els clàssics acompanyats d'una versió resumida en còmic que feia les delícies dels nens més mantes per llegir. Les històries, però, són si fa no fa les de sempre. Allò que les fa originals és el guarniment.
En fi, això és el que es porta ara.
De El petit Nicolas (vegeu la versió cinematogràfica que se n'està preparant) al Diari del Greg hi ha hagut un salt. Però de quina mena? El petit Nicolas significava -i significa- una rebel·lió conceptual en el tractament del món del nen. El Diari del Greg és probable que en una petita proporció també la representi. Ara bé, dins del nou panorama editorial que hem retratat, hi ha gaires llibres més que siguin representatius d'una revolta conceptual i no d'una revolta purament en les formes? I, d'altra banda, què passarà amb els clàssics: Verne, Stevenson, Salgari...? Els lectors tenen la paraula.
Aquest Diari del Petit Greg té molt bona pinta, a mi em sembla que el que es busca és el mateix que en animació: productes que tot i semblar per petits també agradin als grans. M'agradaria saber per quin públic es vendrà més... Vaja, una opinió meva.
ResponElimina