dijous, 29 d’octubre de 2009

Arròs covat: el preludi d'un fenomen?


Aquest setembre passat TV3 va estrenar la sèrie d'animació per a adults Arròs covat, de Juanjo Sáez, que va en camí d'esdevenir un fenomen de masses. Des de la seva aparició, la sèrie ha rebut lloances de tot arreu; al Facebook ja compta amb més de 2.800 fans; a Internet se situa entre els cinc programes més vistos dels que emeten TV3 i el Canal 33; té un bloc, que és un dels més llegits dels que ofereix la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i, fa uns dies solament, ja s'anunciava una nova temporada, amb 13 capítols més.

El Xavi, la Sònia, la Luz, en Lluís, en Ricard i la tieta Paquita ja comencen a formar part del nostre imaginari. Arròs covat, tot i ser una sèrie molt barcelonina (la ciutat hi és molt present), ha estat capaç de connectar amb un públic jove de Barcelona i d'una mica més enllà. Internet ha tingut molt a veure amb aquest èxit, ja que a la televisió Arròs covat s'emet a horaris força intempestius. A més a més, el boca-orella ha fet que entre els seguidors hi hagi gent de fora de casa nostra. Amb tot plegat, Xavi Masdéu està esdevenint una icona del conflicte de fer-se gran. Amb un dibuix d'estil modern, de traços simples, infantils, amb uns personatges de cares inexistents marca de la casa, un acompanyament musical encertadíssim, un llenguatge que no té complexos a l'hora de reflectir la llengua del carrer i, sobretot, guions intel·ligents i moltes dosis d'enginy, Juanjo Sáez ens ha demostrat que aquest tipus de sèries també tenen un públic.

La idea en si ja és una troballa. Arròs covat, que jo recordi, no té cap altre precedent a l'Estat espanyol. (Si no és així, corregiu-me.) ¿Marcarà escola, a la manera com ho han fet a tot el món els Simpson, per exemple? Esperem, si més no, que se sàpiga aprofitar degudament aquest boom i que en un futur a la nostra televisió puguem gaudir de productes -joves i no tant- amb tanta capacitat per connectar i de tanta qualitat com aquest.

Si voleu veure els capítols que s'han emès per televisió fins al moment, aneu aquí.

7 comentaris:

  1. Que si marcarà escola? Ja l'ha marcat!! vaig veure uns cuants llibres al Tate Museum de Londres CALCANT (no es pot dir d'una altre manera per que era exacte, els mateixos dibuixos, colors, lletra...) en Juanjo Saez. Ho vaig trobar molt fort. Em sembla que un d'aquests es deia Rude Smith.

    ResponElimina
  2. Perdó, m'he equivocat. Es diu Keri Smith i el seu "Guerrilla Art Kit" del 2007 és idèntic a "viviendo del cuento" del 2006 (ejem, ejem...).

    Mireu aixó:

    http://media.timeoutchicago.com/resizeImage/htdocs/export_images/143/143.x600.art.giftguide.guerilla.jpg?

    o per dins...

    http://4.bp.blogspot.com/_LYvkhpBgSnM/SMpg-4ys9QI/AAAAAAAAC6s/FetwwdD2qts/s400/GuerillaArtKit3.jpg

    Qué et sembla?

    ResponElimina
  3. En un primer moment i al veure-ho en un lloc tant important com el Tate Modern Museum vaig pensar malament d'en Juanjo Saez(pel prejudici que sempre és millor el de fora) però em sembla que no es així. A la web de la Keri es veu que té diversos estils però fins aquest llibre, que es va editar un any desprès del d'en Juanjo, no havia fet res semblant. El que em pregunto és si ho sap això ell.

    ResponElimina
  4. Sempre se li podria enviar un e-mail amb l'enllaç. A la seva mateixa web hi té dues adreces per enviar-li correus. Una per a les xorrades i una altra per a les coses importants.

    ResponElimina
  5. Que bó jeje... potser li ho envio la setmana que bé peró si ho vols enviar tu ja explicaràs que ha dit.

    ResponElimina
  6. No, no... Tu ets qui ho ha descobert. He, he!

    ResponElimina