Les últimes converses que he mantingut últimament amb Meri Gil m'han portat a revisar algunes de les coses que vam fer plegades. Entre altres, m'ha fet gràcia retrobar-me amb un personatge molt sentit, en Július, a l'hemeroteca digital de Ciutat Oci, web en el qual vam col·laborar entre els anys 2006 i 2007, publicant-hi Les tires d'en Július. En total, 12 tires.
Július era una mena d'infant terrible que pretenia emular, encara que fos a distància, les trapelleries dels genials Totó, Calvin o Shin Chan. La seva germana, Adriana, no es quedava enrere. Els pares, la cangur i el seu xicot acabaven d'amanir l'entorn d'aquest personatge. No ens inventàvem res, però ens ho vam passar bé fent-les. A l'encapçalament, teniu l'última tira que hi vam publicar. Si voleu llegir-vos-en la resta, aneu aquí.
(Espero que a la Meri no li faci res que us ho ensenyi.)
Que m'ha de fer? Encara que no són, pel que fa al dibuix, massa bones n'estic molt contenta d'aquestes tires! Era el primer que feia amb photoshop i, clar, no està massa ben pintat i el dibuix és un pel encarcarat (ara penso que hauria quedat molt millor quelcom més caricaturesc), però vaja...
ResponEliminaEns va anar molt bé per que ens va fer buscar-nos un molt petit i modest lloc en això del còmic. Ei, que era un webcomic (amb els de CiutatOci) quan encara no estava massa estès això. Amb aquesta gent ens va anar molt bé, van ser molt considerats i amables.
Els problemes van sortir quan ho vam publicar en paper amb altres persones... Llàstima!
Jo encara penso que en podríem fer alguna cosa, amb el dibuix renovat i canviat alguna tira per alguna altre de més nova. Quantes coses per fer i quant poc temps...
Encara que els dibuixos estiguin una mica "encarcarats" com diu la Meri Gil... les històries tenen "suc".
ResponEliminaGràcies per ensenyar-nos-les!!!
Marisa SGR