El contador de contes i Millennium

Hi havia una vegada tres nens molt inquiets que viatjaven en un vagó de tren acompanyats de la seva tieta. La tieta intentava entretenir-los explicant-los històries moralitzants que no feien altra cosa que avorrir-los sobiranament. I els nens, per divertir-se, feien tota mena de malifetes dins el vagó. Fins que el viatger que seia davant seu va decidir intervenir-hi i va començar a explicar-los un conte una mica estrany -però d'allò més divertit- en què una nena, a força de fer bondat, acabava devorada per un monstre!

Aquest conte, quan el vaig llegir, em va fer pensar molt en la saga Millennium, de Stieg Larsson, en què dones bones acaben devorades per monstres inclements i dones dolentes acaben sortint-se'n. I quan dic bones i dolentes no ho dic en el sentit literal de les paraules -ja m'enteneu-; dic bones en el sentit de corrents i dolentes en el sentit de marginals.

Què té aquest tipus de literatura que ens enganxa? Doncs, a banda d'una història ben construïda, situacions d'enjòlit portades magistralment d'un llibre a l'altre i uns personatges -estranyament propers alguns- amb dilemes interessantíssims, té la capacitat d'anar més enllà del que seria una trama de novel·la negra de l'estil més pur. A partir de les vivències dels seus protagonistes ens qüestionem la fortalesa d'allò que podríem anomenar els pilars bàsics de la nostra civilització, i se'ns descobreixen realitats paral·leles que se sustenten paradoxalment en aquests pilars, que són capaces d'erosionar-los sense que es noti. (Us sona això?) I alhora ens parlen d'actituds, valentes o covardes, convencionals o alternatives, davant d'això, davant la vida en general, que ens aporten un ventall variadíssim d'existències. Ens diuen, en definitiva, que no hi ha un únic camí i que, potser, els camins traçats de sempre ja no són (els únics) viables.

Més pessimisme hi ha, potser, a les novel·les de Henning Mankell, que de la mateixa manera com es feia a la pel·lícula No country for old men, dels germans Cohen, ens presenten homes (o dones) incapaços d'abordar els nous reptes d'una societat que ha evolucionat fins en les formes de violència. Aquí la història és diferent. El desencant és més palpable.

Avui s'estrena la segona part de Millennium als cinemes. A més a més s'estrena en català. No podia deixar de referir-m'hi.