Enguany el Saló del Manga ret homenatge al malaguanyat Yoshito Usui, el creador de Shin Chan, amb una exposició en la qual han col·laborat Planeta DeAgostini i Luk Internacional, feta a partir de divers material gràfic i de merchandising. A banda d'això hi ha previst organitzar una taula rodona per donar a conèixer els altres treballs d'aquest autor, menys coneguts, i projectar els millors episodis de la seva sèrie estrella.
Shin Chan va arribar al nostre país de la mà de TV3, que va començar a emetre-la en horari infantil uns quants anys enrere. El fenomen Shin Chan va esdevenir d'unes proporcions semblants al de Dragon Ball. Fans i detractors van fer que la sèrie assolís un èxit brutal. La incorrecció d'aquest nen de cinc anys va ser present en més d'una tertúlia o article d'opinió on psicòlegs i pedagogs deien la seva pel que feia a la nefasta influència d'aquest personatge en els nens.
Per mi Shin Chan sempre ha estat una sèrie per a adults. Irreverent, sarcàstica, verinosa, genial... La capacitat d'aquest nen per desmuntar les més resistents estructures d'una societat hipòcritament perfecta, confusament ordenada, veladament injusta, eren la bomba de rellotgeria que més esqueia a un públic adult, que assistia desconcertat a aquest retrat sense pietat de les pròpies petiteses, despullats com ens mostrava davant la ridiculesa, indefensos als ulls d'aquest nen massa despert, predictibles i vulnerables, capritxosos i tremendament avorrits.
Mai una sèrie amb nen havia aconseguit un retrat tan descarnat del món dels adults.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada