Bernar Yslaire o el preciosisme inútil

M'acabo de llegir el primer volum d'El cielo sobre Bruselas (antes), de Bernar Yslaire, i no m'ha deixat amb ganes de continuar amb el que ve després: El cielo sobre Bruselas (después). És un treball del 2006 que dies enrere vaig trobar en un espai destacat d'una llibreria especialitzada de còmics de Barcelona, tot i no ser novetat ara mateix, potser aprofitant que l'any vinent es llançarà al mercat Le ciel au-dessus du Louvre. No vaig poder resistir la temptació de llegir-me'l. El dibuix és preciós. Però igual com m'ha passat amb altres treballs d'autors que excel·leixen per la seva habilitat com a dibuixants (Manara en general i Bilal en alguns moments en són un clar exponent), en contraposició, l'argument m'ha semblat d'allò més inconsistent. I és una pena, perquè intenta abordar un període de la nostra història recent que encara no ha tingut el desenllaç desitjat i que des del punt de vista argumental podia donar molt de si: el moment immediatament anterior al desplegament de tropes americanes a l'Iraq. Recordo que va ser un moment de mobilitzacions generals a tot Europa, i així es reflecteix al còmic. La gent inundava els carrers per manifestar el seu rebuig a la política de Bush, amb la intenció d'aturar una guerra que era a punt de començar.

Al còmic, s'hi barregen massa coses, i malament. Els dos personatges principals (una mena d'àngel jueu com podien ser-ho els àngels de la genial pel·lícula de Wim Wenders El cielo sobre Berlín i una activista àrab a punt de fer una matança) es mouen constantment entre diverses aigües. Hi ha referències al genocidi dels jueus a l'Alemanya nazi (l'origen de l'àngel); s'esmenta John Lennon i Yoko Ono i la seva bed-in a l'Hotel Hilton per manifestar la seva oposició a la guerra del Vietnam; la lletra d'Imagine acompanya algunes escenes crues al començament; el terrorisme islàmic apareix com una reacció a la desesperada d'un col·lectiu confós que només veu en la venjança (i en la guerra santa) un cert punt de consol a les seves misèries; el sentiment antibel·licista a Europa, amb un escenari de manifestacions, es contraposa a la política sorda i implacable de Bush... L'episodi del polvo, com a esdeveniment que lliga el passat i el futur dels personatges en primer lloc i de la història de la humanitat en segon no deixa de ser un truc pretenciós i força frívol com a manera de canviar si més no el futur dels protagonistes.

D'Yslaire m'agraden sobretot els primers volums de Sambre, que tenen una força visual i argumental magnífiques. No defalleixo en la recerca per continuar llegint-li coses interessants.