divendres, 27 de novembre de 2009

Bernar Yslaire o el preciosisme inútil



M'acabo de llegir el primer volum d'El cielo sobre Bruselas (antes), de Bernar Yslaire, i no m'ha deixat amb ganes de continuar amb el que ve després: El cielo sobre Bruselas (después). És un treball del 2006 que dies enrere vaig trobar en un espai destacat d'una llibreria especialitzada de còmics de Barcelona, tot i no ser novetat ara mateix, potser aprofitant que l'any vinent es llançarà al mercat Le ciel au-dessus du Louvre. No vaig poder resistir la temptació de llegir-me'l. El dibuix és preciós. Però igual com m'ha passat amb altres treballs d'autors que excel·leixen per la seva habilitat com a dibuixants (Manara en general i Bilal en alguns moments en són un clar exponent), en contraposició, l'argument m'ha semblat d'allò més inconsistent. I és una pena, perquè intenta abordar un període de la nostra història recent que encara no ha tingut el desenllaç desitjat i que des del punt de vista argumental podia donar molt de si: el moment immediatament anterior al desplegament de tropes americanes a l'Iraq. Recordo que va ser un moment de mobilitzacions generals a tot Europa, i així es reflecteix al còmic. La gent inundava els carrers per manifestar el seu rebuig a la política de Bush, amb la intenció d'aturar una guerra que era a punt de començar.

Al còmic, s'hi barregen massa coses, i malament. Els dos personatges principals (una mena d'àngel jueu com podien ser-ho els àngels de la genial pel·lícula de Wim Wenders El cielo sobre Berlín i una activista àrab a punt de fer una matança) es mouen constantment entre diverses aigües. Hi ha referències al genocidi dels jueus a l'Alemanya nazi (l'origen de l'àngel); s'esmenta John Lennon i Yoko Ono i la seva bed-in a l'Hotel Hilton per manifestar la seva oposició a la guerra del Vietnam; la lletra d'Imagine acompanya algunes escenes crues al començament; el terrorisme islàmic apareix com una reacció a la desesperada d'un col·lectiu confós que només veu en la venjança (i en la guerra santa) un cert punt de consol a les seves misèries; el sentiment antibel·licista a Europa, amb un escenari de manifestacions, es contraposa a la política sorda i implacable de Bush... L'episodi del polvo, com a esdeveniment que lliga el passat i el futur dels personatges en primer lloc i de la història de la humanitat en segon no deixa de ser un truc pretenciós i força frívol com a manera de canviar si més no el futur dels protagonistes.

D'Yslaire m'agraden sobretot els primers volums de Sambre, que tenen una força visual i argumental magnífiques. No defalleixo en la recerca per continuar llegint-li coses interessants.

1 comentari:

  1. Ja ho pots ven dir, quina decepció... El dibuix és molt maco però si t'hi fixes (i no cal fixar-s'hi gaire per que es veu d'una hora lluny) el copy-paste el fa anar que dona gust.

    A mi em va donar la sensació que aquest tio el que tenia ganes de dibuixar eren escenes de sexe i poca cosa més. Els personatges son plans i estereotipats (i si almenys et fossin simpàtics encara però l’àngel xuleras es força trist). Sambre és una obra mestre (els 4 volums, el 5 és nota que l’ha allargat per qüestions econòmiques).

    CieloXX.com és més fluxet però no està gens malament. Dona la impressió que vol explicar una gran història i no se n’acaba de sortir amb tanta imatge sense text ni explicació però que tampoc és prou expressiva com per que es llegeixi sola. Acabes de llegir el còmic sense haber entés massa res y amb la impressió que tampoc ha passat massa res peró satisfet.

    Coje fama y...

    ResponElimina