dimecres, 18 de novembre de 2009

El amor duele, de Kiriko Nananan



El amor duele (Ponent Món) és un recull de vint-i-tres històries, a manera de pinzellades, en les quals els personatges, joves tots ells, experimenten el vessant menys idíl·lic de l'amor. Les primeres no deixen de ser un traç gruixut, amb alguns tòpics, de situacions que ja hem vist reproduïdes altres vegades, però a mesura que anem avançant en la lectura els arguments van adquirint consistència i els traços gruixuts es van matisant. El resultat, llavors, esdevé força satisfactori.

I és que Kiriko Nananan, de qui ja coneixíem Blue, editat també per Ponent Món, aprofita per entreteixir, història rere història, una teranyina de sentiments ben variats: l'enyor, la melangia, la sensació de buit, el sentiment de pèrdua, el desencant, la rutina en la relació, l'avorriment, el sexe com a negoci, joc fructífer o escapatòria, la mentida, la sinceritat, el desig d'estabilitat, la ingenuïtat, etcètera, en uns personatges que no tenen la profunditat dels joves de les novel·les d'Haruki Murakami, però sí comparteixen un cert nihilisme, que al còmic els personatges conjuguen a favor seu.

I a sobre Kiriko Nananan ho fa amb una simplicitat en el dibuix, de línies primes i elegants, contraposant moltes vegades el blanc i el negre i matisant-los amb grisos ben col·locats, que fan de les vinyetes petites estampes. I amb una habilitat a alternar el primeríssim pla i el pla general, ens acosta a les situacions en els moments més intensos, fragmentant-ne l'escenari, fins a descobrir-nos-en detalls amb què es va modelant la nostra percepció, portant-nos aquí i allà sense estridències, amb mesura, i tot seguit ens n'allunya, deixant-nos amb el suspens que aconsegueixen uns finals gens rotunds, oberts.

Una autora interessant dins aquest corrent anomenat nouvelle manga, tant o més que Kan Takahama.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada