The Princess and the Frog

S'acosta Nadal i, com cada any per aquesta època, les cartelleres s'emplenen d'estrenes per al públic familiar. Una de les que s'anuncien com a èxit segur és The Princess and the Frog, l'últim film d'animació de la Disney. La pel·lícula té, per mi, una característica que la fa ineludible: és una autèntica pel·lícula de dibuixos animats. Des de fa quants anys no en produïa cap la Disney? Ja ni me'n recordo. Un altre dels al·licients és la música, de Randy Newman, compositor de qui hem de recordar les bandes sonores de Ragtime, The Natural, Toy Story, Monsters Inc. o Cars, entre moltes altres.  

Per primer cop a la història de la Disney la princesa del conte és de raça negra, cosa que ja ha portat controvèrsies, deixant de banda que el títol original semblava que havia de ser The Princess Frog (La princesa granota) i que es va canviar perquè podia fer pensar que es considerava que les dones negres són lletges. La pel·lícula ha estat ambientada a Nova Orleans, zona devastada pel Katrina l'agost del 2005 i poblada majoritàriament per famílies negres. A més a més, la fada madrina de la princesa resulta ser una sacerdotessa budú que té com a company de fatigues un cocodril. Són trets aquests que poden fer que inconscientment es doni una idea de la comunitat negra als Estats Units plena de tòpics i, per tant, fins a cert punt racista?

Disney, per la seva banda, presenta la pel·lícula com un producte sofisticat però fresc, visualment potent i musicalment espectacular, amb una protagonista, la princesa Tiana, que vol ser una mena de nou referent: una dona intel·ligent, complexa, independent, apassionada i moderna..., propera a la Bella de La bella i la bèstia o a l'Ariel de La Sireneta. Una noia d'avui, en definitiva.

Bé, com diuen altres crítics menys susceptibles, la pel·lícula no deixa de ser un producte típic de la Disney, en què la protagonista viu una història basada en un conte clàssic (tot i que amb l'argument renovat) acompanyada d'animals parlants. No intenta ser una crítica social ni un al·legat de res. És un producte més per a distracció de petits i grans.