Lo que el viento trae

Ja han sortit les nominacions als premis Saló del Còmic 2009. Entre els nominats a l'autor espanyol revelació 2008 hi ha Alfonso Zapico, de qui ja vaig parlar en un article anterior, i pel que fa al millor guió i millor dibuix d'autor espanyol Lo que el viento trae, de Jaime Martín, editat per Norma.

M'acabo de llegir aquest còmic i, si bé el dibuix i el tractament del color m'han impressionat, la història no m'ha deixat un regust gaire bo. Ambientada a la Rússia de 1916, en una època convulsa pel desfermament de la revolta bolxevic i el debilitament del tsar i el seu exèrcit, un metge acabat de llicenciar és destinat a un poblet dels Urals per dirigir-hi un hospital, en substitució del metge anterior, mort en estranyes circumstàncies. Allà haurà de lluitar contra les supersticions dels vilatans, atemorits pel vent i el que porta cada cop que bufa.

El plantejament, doncs, pinta d'allò més bé. Només començar, hi ha un fet sagnant que sembla cosa de fantasmes. Continua amb una descripció de l'entorn del protagonista, a Moscou, enmig de la convulsió política i social emergent, fins que aterra en aquest poblet perdut de la mà de Déu i topa amb una població recelosa amb la ciència, "ignorant", que actua bàsicament moguda per impulsos. El problema, però, ve amb el desenllaç, completament previsible. En acabat, la història no deixa de ser un conte de por dels que ens han explicat mil i una vegades.

Tot i això, el llibre val la pena. L'edició és acurada i va acompanyada, al final, d'esbossos de l'autor, estudis de personatges i documentació gràfica utilitzada per recrear un ambient fidel a l'època de què ens parla.