dilluns, 16 de març de 2009

L'origen de tots els mals

Café Budapest, d'Alfonso Zapico, ens explica les vivències d'un jove violinista jueu que arriba a Jerusalem des de Budapest en un moment polític decisiu: just abans que els anglesos abandonin Palestina. Al cafè del seu oncle conviuen àrabs, jueus i occidentals. Un cop els anglesos abandonen la colònia, àrabs i jueus volen fer-se seu el territori. Jerusalem es converteix en una ciutat dividida. La violència es desferma i ella mateixa contribueix a retroalimentar els radicalismes.

A banda de reconèixer l'habilitat del narrador en aquesta història, llegint aquestes pàgines, una es pregunta què té el còmic que és capaç d'explicar-nos de manera tan entenedora els temes més obscurs o enrevessats. Què fa que allò que als diaris ens pot sonar com a matèria impermeable ens arribi tan directe a la vena? L'estructura narrativa? La forma dialogada? El dibuix mateix? Una combinació reeixida de la quotidianeïtat dels personatges amb la rellevància del fet històric? Gràcies a còmics de tall historicopolític com aquest, noms com Art Spiegelman o Marjane Satrapi han transcendit l'àmbit massa restringit en què se sol acotar el novè art i han passat a formar part de la cultura estàndard.

Aquesta capacitat no és exclusiva del còmic, evidentment; també ho hem vist en el cinema o en la novel·la. M'agradaria esmentar-ne dos exemples: la pel·lícula Before the rain (1994), de Milcho Manchevski, que ens explica de manera molt colpidora els orígens dels conflictes ètnics a l'ex-Iugoslàvia, i la novel·la Les sirenes de Bagdad (2007), de Yasmina Kadra, que ens descriu el procés de gestació d'un terrorista a l'Iraq. Tots dos expliquen l'origen d'alguna cosa, i no són ni de bon tros simplistes en les seves anàlisis ni dogmàtics en les seves apreciacions.

Són aquestes les històries que aconseguiran que es reconegui la capacitat del còmic per explicar coses serioses i que es deixi de pensar que és un pur divertiment?

(No deixeu de passar-vos pel bloc d'Alfonso Zapico, interessantíssim, per saber més coses d'aquest autor i de la seva obra: http://zapiburgotelegraph.blogspot.com/)

2 comentaris:

  1. Bones!

    Aquest còmic se m'ha passat... Està bé, doncs? Els perills d'aquests tipus de còmics és que siguin massa simplistes, o bé parcials... Pel que comentes, però, sembla que no és el cas.
    A veure si encara el puc trobar a la botiga.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Sí que està bé, Quim. És crític per ambdues bandes. No es posiciona a favor d'uns o altres. A part de la crònica del fet polític, crec que obliga a reflexionar sobre les conseqüències de la violència, l'origen de les barbàries i la impossibilitat de tornar enrere. Bé, almenys a mi m'ha fet pensar en tot això.

    ResponElimina