A banda de reconèixer l'habilitat del narrador en aquesta història, llegint aquestes pàgines, una es pregunta què té el còmic que és capaç d'explicar-nos de manera tan entenedora els temes més obscurs o enrevessats. Què fa que allò que als diaris ens pot sonar com a matèria impermeable ens arribi tan directe a la vena? L'estructura narrativa? La forma dialogada? El dibuix mateix? Una combinació reeixida de la quotidianeïtat dels personatges amb la rellevància del fet històric? Gràcies a còmics de tall historicopolític com aquest, noms com Art Spiegelman o Marjane Satrapi han transcendit l'àmbit massa restringit en què se sol acotar el novè art i han passat a formar part de la cultura estàndard.
Aquesta capacitat no és exclusiva del còmic, evidentment; també ho hem vist en el cinema o en la novel·la. M'agradaria esmentar-ne dos exemples: la pel·lícula Before the rain (1994), de Milcho Manchevski, que ens explica de manera molt colpidora els orígens dels conflictes ètnics a l'ex-Iugoslàvia, i la novel·la Les sirenes de Bagdad (2007), de Yasmina Kadra, que ens descriu el procés de gestació d'un terrorista a l'Iraq. Tots dos expliquen l'origen d'alguna cosa, i no són ni de bon tros simplistes en les seves anàlisis ni dogmàtics en les seves apreciacions.
(No deixeu de passar-vos pel bloc d'Alfonso Zapico, interessantíssim, per saber més coses d'aquest autor i de la seva obra: http://zapiburgotelegraph.blogspot.com/)
Són aquestes les històries que aconseguiran que es reconegui la capacitat del còmic per explicar coses serioses i que es deixi de pensar que és un pur divertiment?
(No deixeu de passar-vos pel bloc d'Alfonso Zapico, interessantíssim, per saber més coses d'aquest autor i de la seva obra: http://zapiburgotelegraph.blogspot.com/)
Bones!
ResponEliminaAquest còmic se m'ha passat... Està bé, doncs? Els perills d'aquests tipus de còmics és que siguin massa simplistes, o bé parcials... Pel que comentes, però, sembla que no és el cas.
A veure si encara el puc trobar a la botiga.
Salut!
Sí que està bé, Quim. És crític per ambdues bandes. No es posiciona a favor d'uns o altres. A part de la crònica del fet polític, crec que obliga a reflexionar sobre les conseqüències de la violència, l'origen de les barbàries i la impossibilitat de tornar enrere. Bé, almenys a mi m'ha fet pensar en tot això.
ResponElimina