dissabte, 10 d’octubre del 2009

La crisi de Ponent Món



Llegeixo a La Cárcel de Papel un comunicat de Ponent Món en què demanen als lectors que els ajudin a superar la crisi comprant algun àlbum dels editats fins ara.  Expliquen, a més a més, que alguns dels projectes que tenien a la vista publicar trigaran a sortir. És una pena tot plegat. Ponent Món és una de les petites editorials amb una línia de publicacions més coherent i una qualitat fora de tot dubte. Gràcies a Ponent Món els lectors de còmics del país hem pogut accedir a autors que d'una altra manera no sé si ens haurien arribat. Alguns dels comentaristes del comunicat es queixen del preu dels àlbums, del fet que poc després d'haver tret segons quines publicacions es trobessin que eren reeditades en format més barat, etc. Jo l'única queixa que els podria fer és que hagin esperat a publicar les obres en versió catalana un cop han comprovat l'èxit de la castellana.

Jiro Taniguchi, Kan Takahama, Fréderic BoiletBenoit Peeters, entre altres, han estat les descobertes possibles que han fet que em miri el manga japonès -o no- amb uns altres ulls. La quotidianeïtat d'algunes històries, la màgia sublim d'altres, una visió particular del sexe i les relacions amoroses, la dona, els joves, la història del Japó, s'han anat desgranant en un seguit de còmics que han enriquit el gruix de publicacions amb una aportació especial. I és aquest afany d'especialitat el que ha fet de Ponent Món una editorial de relleu.

Esperem que se'n surtin. Jo, per si de cas, em compraré La montaña mágica, que encara no tinc.

3 comentaris:

  1. Quina llàstima! Ara entenc que hagin deixat de publicar Ebichu... El que no entenc es com és que no es ben. Faré el meu petit gra de sorra: els enviaré el teu enllaç als de l'Aula Manga a veure que.

    ResponElimina
  2. Bé, els darrers anys en català tampoc és que hagin publicat molt. Des del 2006, han publicat "Barri Llunyà" i ... res més?.

    De totes formes en compraré un parell d'exemplars per regalar (sempre va bé tenir-ne algun)

    ResponElimina
  3. Ja fa tres anys de la publicació en català de Barri llunyà? La veritat és que si editorials més fortes com Norma o Glénat feina tenen a treure àlbums en català (amb l'excepció de les sèries de manga, alguns autòctons i best-sellers declarats amb publicació prèvia en castellà), ja em direu què es pot exigir a una editorial més petita, tot i amb nom català i, a sobre, ara en crisi!
    M'ha sorprès molt que, dins d'aquest panorama, a Dolmen s'hagin plantejat de treure una revista de còmic en català. És clar que hi ha la gent d'Esquitx al darrere i per al país això és una molt bona notícia! Tant de bo tirin endavant. Les publicacions infantils en català van subsistint... Tant de bo poguéssim dir el mateix de les publicacions per a adults.

    ResponElimina