Una de les sorpreses que em vaig dur dies enrere va ser comprovar que Marco Antonio, el fill de l'entranyable Cleopatra de Mique Beltran, no solament havia desbancat la seva mare com a protagonista de les històries en còmic d'aquests dos personatges, sinó que havia passat a ser el personatge principal d'una sèrie infantil de dibuixos animats a Clan TV. He de confessar que a Mique Beltran li havia perdut la pista fa molt de temps i que fa relativament poc que em vaig assabentar que havia publicat una tira a El Pequeño País amb aquests personatges. Per tant, segons he pogut llegir després, el pas com a sèrie d'animació estava més que cantat.
El problema és que, mentre mirava la sèrie, em va costar moltíssim reconèixer la Cleopatra que recordava dels primers còmics. El traç ha variat per adaptar-se a una estètica més infantil. I amb les històries ha passat el mateix, tot i que encara conserven un cert punt descarat.
Un altre autor que ha tingut una derivació semblant és Daniel Torres, tot i que de manera diferent, ja que ell ha estat capaç de crear nous personatges per al públic infantil i tornar des de fa poc a conrear amb més assiduïtat el gènere adult. Actualment, des de Cromosoma, és l'artífex de la sèrie de dibuixos animats Tom. A mi, però, si us he de dir la veritat, el que sempre m'ha agradat d'ell són les històries d'Opium. És clar que ha plogut molt des de llavors, però a Opium hi havia una mala bava que m'encantava, una manca de preciosisme que feia dels còmics una cosa fresca, fresquíssima...
En fi, que, com veieu, sóc una nostàlgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada