Juanjo Sáez és un autor barceloní que ha esdevingut una icona del còmic underground tan coneguda com les icones que ell mateix ataca, arran sobretot de la publicació de Viviendo del cuento, un "diari de deu anys de professió", com el bateja a la portada, en el qual expressa la seva visió sobre el món de la il·lustració, fa una declaració de principis i carrega contra el disseny de l'stablishment amb crítiques incisives contra Jordi Labanda o Paulina Rio, entre altres. Després publica El arte. Conversaciones imaginarias con mi madre, en el qual aprofundeix un xic més en aquesta visió seva en què sembla que vulgui deixar les coses clares, agafant l'art en majúscules com a base del seu discurs i duent-lo al menjador de casa mitjançant aquestes converses imaginàries amb la seva mare. I ara acaba de sortir Yo, otro libro egocéntrico de Juanjo Sáez, que per a qui no l'hagi llegit La Cárcel de Papel ofereix una ressenya molt interessant.
Hi ha qui no el pot sofrir (pel que diu, pel que fa o per la mena de personatge que s'ha creat al seu voltant). En definitiva, això és una cosa buscada per aquest mateix autor, que creu que la provocació és una condició sine qua non en la seva feina. Ara bé, és evident que el que diu no és banal ni postís, que està amarat d'una sinceritat que és el que més enganxa i el que fa justament interessant el seu missatge.
De les entrevistes que n'he trobat, la majoria relacionades amb l'èxit de la sèrie d'animació Arròs covat, us n'he seleccionat aquesta, feta al programa Silenci fa cinc anys, que és la que millor reflecteix Juanjo Sáez com a autor. Hi trobareu, també, referències a altres icones del còmic underground com Daniel Clowes, a l'autor japonès Suehiro Maruo o al fenomen South Park i les conseqüències que ha tingut en el món creatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada